Desinformació en la gestió educativa

Amb una pandèmia tan sob­tada i impre­vi­si­ble és difícil ges­ti­o­nar el tan­ca­ment d’esco­les i ins­ti­tuts. Però la gestió edu­ca­tiva s’ha carac­te­rit­zat per la desin­for­mació i el vaivé en la presa de deci­si­ons que ha pro­vo­cat una irri­tació gene­ra­lit­zada. L’ edu­cació a distància ha estat desi­gual i basada en el sobre­es­forç i els mit­jans pro­pis de molts de docents. La infor­mació sobre deci­si­ons que els afec­ten labo­ral­ment s’ha donat, en oca­si­ons, a la tele­visió un dis­sabte a la mit­ja­nit. La minis­tra d’Edu­cació ha pro­po­sat clas­ses a l’aire lliure com si estiguéssim en una pri­ma­vera perpètua. El con­se­ller d’Edu­cació ha ofert una única roda de premsa en tres mesos quan les seves deci­si­ons afec­ten mili­ons de per­so­nes i s’acaba el curs sense saber com serà el vinent.