Quarantena ‘indepe’

La crisi de la Covid-19 ho va sus­pen­dre tot. Abso­lu­ta­ment tot. Fins i tot, les elec­ci­ons ine­vi­ta­bles en aquell moment per les cada cop més clares des­a­vi­nen­ces entre els dos socis, JxCat i ERC. Tan sols es van posar d’acord en la neces­si­tat de dei­xar abans apro­vats uns pres­su­pos­tos (cosa d’entrada absurda, perquè els pres­su­pos­tos jus­ta­ment els haurà de ges­ti­o­nar un altre govern amb, pot­ser, altres majo­ries polítiques, però que s’ente­nia si tenim en compte que la Gene­ra­li­tat no en tenia de pro­pis des d’abans del cop d’estat del 155), i anar a elec­ci­ons de seguida d’aquest tràmit.

Final­ment, de totes les coses que s’estan des­con­fi­nant a poc a poc, les elec­ci­ons a Cata­lu­nya sem­bla que seran una de les últi­mes. Han tor­nat abans les bar­ba­coes, els turis­tes, les per­ru­que­ries, fins i tot obri­ran els col·legis i ins­ti­tuts, diuen. Però elec­ci­ons... pot­ser quan el món ja esti­gui rodant amb tran­quil·litat.

La qua­ran­tena ha donat temps a res­si­tuar el mapa intern de l’inde­pen­den­tisme. El pre­si­dent Torra va reva­lo­rar la seva imatge al prin­cipi de la crisi, sor­pre­nent pro­pis i sobre­tot estranys man­te­nint en soli­tari una posició ferma i lògica quan era molt difícil man­te­nir-la. L’espai polític de JxCat s’acla­reix, amb la sen­sació que gua­nya la posició més rup­tu­rista amb l’Estat de Puig­de­mont i els seus con­se­llers, men­tre que el d’ERC, que tenia en la mesa de diàleg arren­cada als soci­a­lis­tes el seu màxim trumfo, sem­bla que s’hagi estan­cat. És pos­si­ble que, ara sí, a JxCat sí que li interes­sin les elec­ci­ons, i en qual­se­vol moment pas­sem per les esco­les a votar. Però rede­fi­nir a les urnes el camp de bata­lla entre inde­pes no és la fi del des­con­fi­na­ment polític que afecta Cata­lu­nya. De res ser­veix acla­rir quina majo­ria o quina mino­ria es forma al Par­la­ment, si ningú té un pla real i con­tun­dent per resol­dre d’una vegada allò que cas­tiga la nos­tra soci­e­tat des de fa uns anys: la nega­tiva sis­temàtica a dei­xar-nos deci­dir el nos­tre futur en lli­ber­tat, i les ame­na­ces, els cops i els càstigs per haver-ho inten­tat. Aixe­quin la qua­ran­tena d’una vegada, si us plau, i actuïn.