Urkullu i Feijóo

Ni el PSOE ni el PP espa­nyols estan con­tents dels resul­tats a Galícia i el País Basc. A Euskadi, el PNB i EH Bildu han acon­se­guit un rècord històric d’escons, que, d’ajun­tar-se, podrien can­viar l’Esta­tut d’Auto­no­mia i, de retruc, dema­nar el dret a deci­dir. A Galícia, Núñez Feijóo ha acon­se­guit la seva quarta majo­ria abso­luta –Fraga en va acon­se­guir cinc–. Pel Par­tit Popu­lar espa­nyol ha gua­nyat el PP auto­no­mista. Un PP dis­tant del de Madrid, que hau­ria de por­tar els popu­lars del car­rer Génova a evo­lu­ci­o­nar cap a posi­ci­ons més mode­ra­des i menys radi­cals que les del par­tit de Pablo Casado. Altre cop Feijóo se situa com a pos­si­ble can­di­dat en el cas que Casado con­tinuï sense aixe­car el vol.

Al País Basc, la coa­lició del PP i Ciu­ta­dans ha estat un fracàs de les dues for­ma­ci­ons. Un expe­ri­ment que haurà de fer que tots dos par­tits a Cata­lu­nya s’ho pen­sin bé, en el cas que vul­guin tirar enda­vant una coa­lició d’aques­tes matei­xes carac­terísti­ques.

Urku­llu, que pos­si­ble­ment aca­barà pac­tant amb els soci­a­lis­tes per una qüestió de como­di­tat i per tenir el suport del PSOE espa­nyol, i Núñez Feijóo, gràcies a la seva quarta majo­ria abso­luta, esde­ve­nen els dos polítics forts en l’àmbit esta­tal. Dos pre­si­dents autonòmics amb auto­ri­tat sufi­ci­ent davant Madrid perquè el govern espa­nyol replan­tegi temes enca­llats de trans­ferències. Val a dir que, tant a Euskadi com a Galícia, el resul­tat dels soci­a­lis­tes ha estat mes aviat pobre i aquest fet també dona més auto­ri­tat al PP gallec i al PNB.

El resul­tat hau­ria de ser­vir perquè el Madrid polític actual mirés de manera dife­rent les auto­no­mies. Veure com la cen­tra­lit­zació dels par­tits esta­tals del PSOE i el PP cada cop és menys vàlida. Les últi­mes elec­ci­ons demos­tren que els elec­tors per­so­na­lit­zen més els seus desit­jos i pro­ble­mes en allò que convé direc­ta­ment al seu ter­ri­tori.