A la tres
Justícia frugal del Suprem
La justícia espanyola no pot resultar més sorprenent: tan frugal amb els feixistots del Blanquerna, per dir-ho en termes europeus de moda, tan afamada a l’hora d’empaitar independentistes. El mateix Tribunal Suprem que ha rebaixat a la mínima expressió penal el càstig als violents de Madrid troba, en canvi, que allò que cal reduir al mínim són els drets dels presos polítics catalans, fins al punt de qüestionar el valor de la reinserció penitenciària en un exercici de rabiós canibalisme sistèmic. No ens ve de nou, però hi tenim més el cul pelat que no pas la pell morta. I encara sort que algun dia els comissaris nòrdics, que a partir d’ara es veu que ens retreuran tots els defectes i ens penalitzaran tots els excessos, potser acabaran posant al seu lloc aquesta justícia de pandereta. Més tard que aviat, que ja sabem que els d’Estrasburg no són frugals, sinó de digestió lenta. Tot va començar el dia que en Paco es va entrebancar amb el primer vídeo al judici contra el procés i Marchena va decidir que no n’exhibiria cap més, encara que això feia impossible contrastar amb totes les garanties l’imaginatiu testimoni de policies i guàrdies civils. O precisament per això mateix, és clar. Caram de Paco, aquest home sí que té dintre seu un bon llibre de no-ficció capaç d’alegrar tots els Sant Jordis d’estiu que hagin de venir. Un llibre amb allò que les càmeres de l’alt tribunal no ens van mostrar. De moment, ens mostra les seves vergonyes, que ja és molt. Per exemple, el mateix dia que el Suprem decidia rebregar les competències d’institucions penitenciàries es feia pública la decisió de l’Audiència de Girona de rebutjar, en canvi, el recurs de la fiscalia contra el 100.2 de Dolors Bassa. De sorpreses, en vindran més, i no pas bones. I quan Estrasburg activi la frenada judicial d’emergència, els anys de la preventiva ja seran impossibles de recuperar, igual que els euros amb què Europa ara regarà l’Espanya viral i les rampoines que destinaran a la Catalunya intubada.
