La imaginació

Un encàrrec, o posem-hi una pro­posta gus­to­sa­ment assu­mida, m’està duent a revi­sar pràcti­ca­ment tota la fil­mo­gra­fia de Luis Buñuel i a lle­gir o relle­gir alguns tex­tos a propòsit del cine­asta. Res­pecte de les seves pel·lícules, crec que allò que m’agrada més és que juga a ama­gar, sobre­tot pel que fa a les esce­nes sexu­als. Hi ha una escena para­digmàtica a Tris­tana en què Don Lope (Fer­nando Rey) sedu­eix per pri­mer cop la seva neboda (Cat­he­rine Deneuve): la càmera entra a l’habi­tació, però, quan l’home treu a fora un gos que hi era, tanca la porta i així ho fa a l’espec­ta­dor. Inci­tant-lo al voyeu­risme, frus­tra les expec­ta­ti­ves de l’espec­ta­dor obrint-li, a la vegada, les por­tes de la ima­gi­nació. En relació amb l’altre film que va fer amb Denu­eve, què seria de Belle de jour si se’ns mostrés què hi ha dins de la cai­xeta del cli­ent xinès del prostíbul o les esce­nes de llit després de què veiem la bur­gesa pros­tituïda com si hagués satis­fet un desig obs­cur i inex­pli­ca­ble? És així que el seu cinema pot­ser em fas­cina més pel que amaga que pel que mos­tra. Molts cine­as­tes actu­als en podrien apren­dre. No ho dic tant en relació amb el sexe, que, de fet, cada cop es mos­tra menys per un cert puri­ta­nisme men­tre que tan­tes coses es fan tan explícites i expli­ca­des. El cas és que Buñuel con­si­de­rava que la por­no­gra­fia, que detes­tava com a pro­ducte comer­cial, no té mis­teri i no deixa res a la ima­gi­nació. Per ell, no hi havia res més impor­tant que la ima­gi­nació. La ima­gi­nació pròpia i la de l’espec­ta­dor, cons­tant­ment esti­mu­lada. També creia que la ima­gi­nació (cana­lit­zada o no a través de la ficció o de la cre­ació artística) pot per­me­tre’s totes les lli­ber­tats, com­pre­sos els desit­jos cri­mi­nals: “Una altra cosa és la seva rea­lit­zació en acte. La ima­gi­nació és lliure; els humans, no”, pot lle­gir-se en el lli­bre Buñuel por Buñuel, que recull una extensa i apas­si­o­nant entre­vista que els crítics de cinema mexi­cans José de la Colina i Tomás Pérez Tur­rent van fer al cine­asta pocs anys abans que morís. Els la reco­mano viva­ment. És plena de sor­pre­ses, com ara aquesta con­si­de­ració de Buñuel: “No vull fer el paper de pro­feta, però penso que ens acos­tem a la catàstrofe final. Si no és per la bomba atòmica, serà per la des­trucció del medi ambi­ent. Mirin la publi­ci­tat que es fa de la violència. L’excés d’infor­mació és com la pesta.” Ho va dir fa més de qua­ranta anys.