Periodisme de barricada

Les lli­ber­tats d’expressió, infor­mació i de premsa són un dels termòmetres bàsics de qual­se­vol democràcia. I fonts d’un cons­tant estira-i-arronsa entre el poder econòmic, ciu­ta­dans, polític i peri­o­dis­tes. Ara que la comu­ni­cació és més que mai un valor estratègic, lite­ral­ment tot­hom aboca a la plaça pública infor­ma­ci­ons i desin­for­ma­ci­ons. Els teòrics n’han dit la demo­cra­tit­zació infor­ma­tiva. Sens dubte. Però trenta anys després de l’estrena d’inter­net ja sabem també els ris­cos per a la democràcia que com­por­ten la falta de veri­fi­cació i de con­trast infor­ma­tiu, sovint força com­pli­des per raons diver­ses. I si no que ho pre­gun­tin a Julian Assange o a la redacció del por­tal hon­garès Index. A la força, neces­sari peri­o­disme de bar­ri­cada.