Salvem les pimes i autònoms

Després de la crisi sanitària, que final­ment sem­bla que està sent con­tro­lada, tot indica que els pro­pers mesos de setem­bre i octu­bre seran molt durs per a mol­tes pimes i autònoms. El sec­tor turístic ha patit la pit­jor tem­po­rada de la història moderna, amb for­tes con­seqüències en el comerç, hos­ta­le­ria i res­tau­ració, i també en el sec­tor cul­tu­ral, que encara no ha enge­gat amb nor­ma­li­tat les seves acti­vi­tats.

La mort de per­so­nes deri­vada de la Covid és molt trista i dolo­rosa, i des d’aquí apro­fito per enviar un mis­satge d’escalf a tots els que hagin patit la pèrdua d’algun fami­liar o amic. Sense voler equi­pa­rar les situ­a­ci­ons, en una soci­e­tat com la nos­tra, la mort o tan­ca­ment d’una empresa és també molt dolo­rosa, perquè sovint dar­rere hi ha una història de lluita, de tre­ball, d’esforç i, sobre­tot, d’espe­rança de futur i de garan­tia de benes­tar social. El que tanca un negoci per una crisi com l’actual pateix dura­ment des del punt de vista per­so­nal i econòmic, i sovint veu esvaïdes mol­tes il·lusi­ons i espe­ran­ces de futur. I tan­ma­teix, malau­ra­da­ment, també com­porta la pèrdua segura de llocs de tre­ball i de gene­ració de riquesa i benes­tar.

És moment, doncs, de sal­var totes les empre­ses que puguem, o més ben dit, tots els pro­jec­tes i acti­vi­tats que sigui pos­si­ble. No és el mateix tan­car una empresa i dei­xar inac­ti­ves màqui­nes, que ces­sar una acti­vi­tat i tras­pas­sar-la a un ter­cer. Què vull dir amb això? Doncs que en alguns casos un tan­ca­ment pot supo­sar que algú altre recu­peri l’acti­vi­tat si sap acon­se­guir que els cli­ents seguei­xin con­su­mint en un altre esta­bli­ment que pot­ser veurà incre­men­tada la seva acti­vi­tat. No obs­tant això, aquesta crisi veurà molts tipus de ces­si­ons d’acti­vi­tats, i el que cal és sal­var-ne com es pugui el màxim pos­si­ble.

En aquest sen­tit, les cam­bres cata­la­nes, des del pas­sat mes d’abril, vam llançar un pro­grama que porta per nom Que cap empresa tan­qui i que té com a objec­tiu, com bé diu el seu lema, evi­tar el tan­ca­ment d’empre­ses i autònoms del ter­ri­tori. El pro­jecte està for­mat per un equip de gai­rebé 200 asses­sors expe­ri­men­tats volun­ta­ris, prin­ci­pal­ment de l’Asso­ci­ació de Sèniors de Cata­lu­nya per a l’Ori­en­tació del Talent Empre­ne­dor (Asen­cat) i el Col·legi de Gra­du­ats Soci­als de Bar­ce­lona, que dia rere dia ana­lit­zen les con­sul­tes i qüesti­ons for­mu­la­des per les empre­ses i inten­ten asses­so­rar-les per man­te­nir l’acti­vi­tat en marxa.

Durant els pri­mers mesos les deman­des esta­ven rela­ci­o­na­des amb com obte­nir línies de finançament ICO o rea­lit­zar ERTO; poste­ri­or­ment es van enfo­car a com reo­ri­en­tar el negoci, i ara, final­ment, les deman­des giren al vol­tant de com tro­bar una sor­tida a la cessió de l’acti­vi­tat.

Aquest últim tipus de demanda és com­plexa de solu­ci­o­nar, però no podem per això estar de braços ple­gats. En aquesta línia, el pas­sat mes de juny vam sig­nar un con­veni amb Reem­presa per tal que les cam­bres poguéssim cana­lit­zar les pos­si­bles ven­des d’empre­ses en difi­cul­tats. I a hores d’ara podem dir que el nom­bre d’èxits és prou impor­tant. Però, tot i així, hem de con­ti­nuar bus­cant altres alter­na­ti­ves com ara les fusi­ons de les peti­tes empre­ses, les ampli­a­ci­ons de capi­tal amb apor­ta­ci­ons de nous socis, o, fins i tot, fer un fons econòmic per inver­tir en empre­ses via­bles que neces­si­ten aguan­tar uns mesos fins que torni la nor­ma­li­tat.

Aquest tipus d’acci­ons i la reo­ri­en­tació de nego­cis són clau en els pro­pers mesos, i des de la Cam­bra de Bar­ce­lona i la resta de cam­bres cata­la­nes hem d’enfo­car la nos­tra tasca pri­mor­di­al­ment en això per sal­var el màxim d’acti­vi­tat econòmica. Sens dubte, ara ens toca evi­tar una catàstrofe econòmica.