Sis mesos i un dia

Podria sem­blar una con­demna. Sis mesos i un dia. És el temps que els alum­nes han tar­dat a poder tor­nar a les clas­ses. Per a alguns pares aquest mig any s’ha fet etern, per a altres, tot aquest temps els ha permès apro­xi­mar-se més als seus fills i filles o, sim­ple­ment, com­pro­var com s’han anat fent grans des de casa estant. Els més petits, que tenen menys càrrega lec­tiva per repas­sar, han vis­cut un estiu llarguíssim que, fins i tot, s’ha aca­bat fent llarg. Però han tor­nat. Han tor­nat amb con­tra­dic­ci­ons i dub­tes, com tot el que va apa­re­llat a la pandèmia. La mas­ca­reta que no ser­via per a res en les pri­me­res set­ma­nes ara és la prin­ci­pal bar­rera per evi­tar la trans­missió. Els parcs infan­tils van ser dels pri­mers espais que es van pro­hi­bir i tan­car i ara ser­vi­ran de pati per a algu­nes esco­les. Ahir l’entrada a les esco­les havia de ser pre­te­sa­ment esgla­o­nada i ho va ser per als cur­sos, però, a la majo­ria, els pares i nens del curs con­cret ens vam api­lo­nar com pràcti­ca­ment sem­pre. Tot i això, la il·lusió dels petits per veure els seus com­panys i per tor­nar a jugar com no ho feien des del març se’ls veia als ulls. Una altra cosa serà demà. Alguns ja no hi vol­dran anar, altres encara tin­dran més ganes de tor­nar-hi per seguir jugant i apre­nent. Els pares ho veuen amb alleu­ja­ment per dei­xar de fer gim­ca­nes de logística cada dia i no neces­si­tar sem­pre els avis. Per a ells, també serà un inici de curs dife­rent. Alguns pen­sa­ran que que­den al marge per culpa de la Covid-19, altres se sal­ta­ran les reco­ma­na­ci­ons per seguir esti­mant i veient créixer els nets. Tot just hem començat i una escola de Girona ja ha vist com el posi­tiu d’un docent tras­to­cava de dalt a baix l’inici de curs. Amb tot a punt, can­via en hores el començament de curs fins que Edu­cació nomeni nous pro­fes­sors per a aquest prin­cipi de curs. I és que les famílies teníem ganes de tor­nar a la nor­ma­li­tat i, sobre­tot, que els fills apren­guin tot allò que els per­toca a cada etapa i seguei­xin el seu desen­vo­lu­pa­ment cog­ni­tiu. Però en les mira­des dels pares i les con­ver­ses de breus minuts s’hi expres­sen els dub­tes de què aca­barà pas­sant. Si tan­ca­ran mol­tes clas­ses o algu­nes esco­les sen­ce­res si la pandèmia s’hi fa lloc. I sense dir-ho, en el pen­sa­ment de pares, mes­tres i també dels alum­nes més grans hi ha un temor. Hem començat, però “a veure quant dura”. I tant de bo sigui molt i tots con­ser­vant la salut.