la crònica
Valentí Fargnoli, encara
“Ademés tinc de dirli que no es cregui que arribi al moli i fagi farina, moltes vegades me trobo que el rector de tal poble per desgracia es fora y la majordoma no s’admet de raons per mes documents que li porti y per coses que li digui, devegades que per desgracia esta nubol i si es cuestió de retratar un retaule fosc es impossible probaro.” (Ortografia original) Valentí Fargnoli, 29 d’abril de 1919.
Un enorme volum de cinc-centes dinou pàgines – La Fotografia en temps del Noucentisme–, obra de l’arxiver municipal de Girona Joan Boadas i Raset, amb la ingent col·laboració d’una multitud de persones, entitats i arxius, atorga valor al que va ser la introducció de la fotografia a Catalunya a l’entorn de l’exposició de 1929. Els ianquis acabalats s’havien fixat en el nostre tresor monumental i l’estaven adquirint i enviant al seu país: fotografiar-lo i inventariar-lo per evitar l’espoliació era indispensable. I és obligat repassar l’obra de Valentí Fargnoli. Si ja el coneixíem pel seu llegat de fotografies, profusament reproduïes en llibres i opuscles, en aquest llibre –que pel detall dels seus textos, que descriuen la correspondència, les despeses dels fotògrafs, el detall de les seves obres, no es massa assequible al gran públic– es deixa constància de la importància d’aquest fotògraf, nascut a Barcelona el dia 12 d’abril del 1885, fet que va frustrar la intenció dels seus pares d’infantar-lo a Belmonte Castello, a la regió del Laci, a Itàlia. La seva vida en el primer tram de l’existència és encara un misteri, però l’any 1910 apareix com a “redactor” al suplement literari del diari gironí El Autonomista. Fou un fotògraf ambulant; participava en concursos fotogràfics i hi obtenia reconeixements i premis. Imprimia postals que es venien a comerços, com la farmàcia Perez-Xifra de Girona, la sastreria de Begur, el santuari de Rocacorba (Canet d’Adri). Així procurava la sustentació de la seva família. Les institucions, com ara la Diputació i els ajuntaments, i els ateneus populars es varen assabentar de la seva obra i li demanaven il·lustracions per a les seves publicacions.
El llibre, però, té una més àmplia volada, tota vegada que relaciona la seva obra amb l’altre gran fotògraf i arxiver, com va ser Adolf Mas, i també la passió per la preservació de les fotografies de Jeroni Martorell. Ocultaren, protegiren i retornaren el material a la nostra terra una vegada acabada la Guerra Civil. Aquest “repertori iconogràfic” existeix i és lliurat a la contemplació del públic. Un tresor per a estudiosos del nostre passat.
Hi trobem fotografies com la que reproduïm, obra de Fargnoli, amb un esqueix de l’orgue de la catedral de Girona l’any 1920 amb la imponent ornamentació de tubs i guarniments, avui feliçment desapareguts.
