Sopa de Cap de Cabra

És ben sabut, perquè se n’ha fet força pro­moció, que recent­ment s’ha ree­di­tat Goats Head Soup (1973), disc de The Rolling Sto­nes que va tenir la mala sort de publi­car-se ori­ginària­ment després de l’into­ca­ble Exile on Main St. (1972), con­si­de­rat un dels cims cre­a­tius del grup britànic. A favor –segons alguns, en con­tra; sobre gus­tos, ja se sap– de Goats Head Soup, hi ha el fet que conté una de les bala­des clàssi­ques dels Sto­nes, Angie, sin­gle d’enorme èxit que va acon­se­guir que el disc encapçalés les llis­tes dels dis­cos més venuts en molts països del món. Per als cata­lans, Goats Head Soup, la Sopa de Cap de Cabra, té un com­po­nent emo­ci­o­nal afe­git, perquè va aca­bar donant nom –amb una mínima adap­tació– al que pro­ba­ble­ment ha estat el grup de rock més impor­tant que ha donat el país en la seva pròpia llen­gua. La veri­tat és que el nom va ser una bona tria per a la banda giro­nina: Sopa de Cabra té un lleu­ger regust de poció màgica i sona bé quan el cri­den milers de per­so­nes alhora en un pavelló. A més, va ins­pi­rar la simpàtica cabra banyant-se en un plat de sopa, que Pep Dui­xans els va dibui­xar per a la galeta del seu pri­mer elapé.

Segons recorda Pep Blay en el lli­bre Sopa de Cabra. Si et que­des amb mi (Plaza & Janés, 2002), el grup va triar el nom a cor­re­cuita quan havia de tocar, el 27 d’octu­bre del 1986, a les actu­a­ci­ons alter­na­ti­ves de les Fires de Sant Narcís. Joan Car­dona, en Ninyín, volia tenir un grup que es digués Ninyin’s Mine Workers Uni­ons Band, però el nom resul­tava massa llarg per entrar en el car­tell d’aquell con­cert, i un dels seus orga­nit­za­dors, en Quim del bar Boira, els va dir: “Asse­ieu-vos en una taula i no us aixe­queu fins que no tin­gueu un altre nom. Jo ja us poso unes cer­ve­ses...” I així van anar pas­sant les ron­des de cer­ve­ses gra­tis i els noms que ana­ven des­car­tant –Ram­pells, Ros­tolls, Matolls, Bella­dona–, fins que en Quim els va dir que si no tenien un nom no toca­rien, i ells van dema­nar una pròrroga fins l’endemà... amb més cer­ve­ses. “Aquesta vegada, però, van afi­nar una mica més. Que si el rock i la brui­xe­ria, que si el dimoni, que si els beu­rat­ges, la màgia... Abra­ca­da­bra, Pota de Cabra... Sopa de Cabra!”, sem­bla ser que va pro­po­sar en Ninyín. “L’endemà, el mateix Ninyín va cer­ti­fi­car que un disc dels Rolling Sto­nes [...] es deia Goats Head Soup... Quan es fes­sin famo­sos, que­da­ria molt bé dir-ho. Al cap i a la fi, era l’única referència musi­cal en què coin­ci­dien tots cinc: els agra­da­ven els Rolling Sto­nes.”