Tal qual

No ho atra­pes mai tot. De la set­mana del lli­bre, els amics d’Ade­si­ara em tenien a punt un exem­plar de Tal qual, de Paul Valéry (1871-1945). La gent el devo­rava a peu de parada mateix, com efecte crida d’una piu­lada del pre­si­dent Torra que havia cele­brat aquesta fita edi­to­rial a les xar­xes.

Poca broma, que el text de Valéry hau­ria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de refle­xi­ons, afo­ris­mes, idees sobre l’home, l’estu­pi­desa, la civi­lit­zació, els nos­tres límits, la lite­ra­tura, la pin­tura, la música i les arts en gene­ral en vuit qua­derns per no ser lle­gits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una intro­ducció de Jordi Mar­ru­gat, encara més. Perquè t’expli­quen aquest lli­gam entre poe­sia i pen­sa­ment, el mateix que esta­blia fa tres dies Enric Casas­ses en l’arren­cada de la Bien­nal de Pen­sa­ment de Bar­ce­lona. I les seves esta­des a Cata­lu­nya, pri­mer el 1924 con­vi­dat per la Man­co­mu­ni­tat, pas­sant per l’Ate­neu i el PEN Club, i anys més tard quan era un intel·lec­tual cap­da­van­ter de la cul­tura euro­pea. El diu­menge 7 de maig del 1933 va assis­tir a la festa dels Jocs Flo­rals on Car­ner rebria la Flor Natu­ral. Però a banda del seu ras­tre que ens situa en els debats de l’època, el millor és dei­xar-se anar en la lec­tura d’aquests pen­sa­ments, que no fan altra cosa que gene­rar més pen­sa­ment. Per posar-ne un exem­ple: “La política és l’art d’impe­dir a les per­so­nes bar­re­jar-se amb allò que els importa.” Feu vosal­tres matei­xos el vos­tre rumb, i feu que aquesta festa sigui pre­cep­tiva.