Creure o no creure en Madrid

Aquesta set­mana els peri­o­dis­tes han tor­nat a tre­pit­jar les obres de la gran estació de tren de la Sagrera de Bar­ce­lona. Com que hi ha algun petit avenç per expli­car, s’hi va con­vi­dar càmeres i plo­mins. L’incom­pli­ment en el calen­dari de l’obra és tan gran que sem­bla men­tida que als seus res­pon­sa­bles no els cai­gui la cara de ver­go­nya de con­vi­dar-hi la premsa. Les pro­me­ses incom­pler­tes a la Sagrera és la gran metàfora dels incom­pli­ments sis­temàtics de l’Estat amb Cata­lu­nya en tots els àmbits, matèries i colors. Ara toca a Esquerra nego­ciar amb els soci­a­lis­tes espa­nyols pro­me­ses a canvi de vots. I a la fi tot es redu­eix a això, a creure en la paraula d’un estat no com­pli­dor i pit­jor paga­dor. Creure-hi o més aviat no creure-hi, que ja toca­ria.