Estat d’alarma confús

Sis mesos i mig en estat d’alarma, com va anun­ciar diu­menge Pedro Sánchez, donen per a molt. És impre­vi­si­ble i és impen­sa­ble que d’aquí a sis mesos i mig tot segueixi com ara. L’estat d’alarma de sis mesos i mig és una mos­tra que sovint les auto­ri­tats que han de deci­dir no saben –com la majo­ria de la huma­ni­tat– per on anar i què fer per fre­nar el virus i les seves reper­cus­si­ons. La sen­sació és que les mesu­res de llarg ter­mini i gene­ra­lis­tes els ser­vei­xen per no engan­xar-se els dits política­ment. Aquells que es dedi­quen a la política pro­fes­si­o­nal pas­sen per moments difícils i sobre­tot els que han de donar la cara, com és el cas de Sánchez, apos­tant per rodes de premsa inter­mi­na­bles quan el con­sell dels comu­nicòlegs són mis­sat­ges curts i clars. Fet que no s’està pro­duint per la com­ple­xi­tat del pro­blema. Les dades són pre­o­cu­pants i no hi ha cap dubte que s’ha de fer cas als tècnics. La con­fusió que creen els polítics que donen la cara és monu­men­tal. Cinc dies d’espe­cu­lació per aca­bar decre­tant l’estat d’alarma i ara cinc dies més d’espe­cu­lació perquè la Gene­ra­li­tat vol con­fi­nar Cata­lu­nya els caps de set­mana. Ni Pedro Sánchez, ni Pere Ara­gonès –en fun­ci­ons de pre­si­dent– ni la con­se­llera Merit­xell Budó han fet cap autocrítica i aquest fet encara crea més con­fusió. Seria molt més apre­ci­a­ble sen­tir “Senyors, fem tot el que podem i hi dei­xa­rem la pell...” que no pas ordres i més ordres sense saber si són per al bene­fici col·lec­tiu. Bona impressió la del nou con­se­ller d’Inte­rior, Sàmper. “Això que em pre­gun­ten no ho sé. Ho he de con­sul­tar”, va afir­mar abans de con­tes­tar un tema tècnic i deli­cat. Els tècnics en comu­ni­cació acon­se­llen que en moments crítics no ha d’haver-hi ni espe­cu­la­ci­ons ni prèvies. Dos con­cep­tes dels quals s’està abu­sant en favor de la con­fusió gene­ra­lit­zada. Salut.