El ganivet i el faristol

No és només matar. És acon­se­guir que l’assas­si­nat esde­vin­gui un alta­veu ideològic. Posar fi a la vida de des­co­ne­guts, amb sal­vat­gia, per inten­tar ama­rar la soci­e­tat de por. El gani­vet a l’aula i l’església per ata­car els fona­ments de les nos­tres lli­ber­tats, acon­se­gui­des a un preu molt alt per les gene­ra­ci­ons pre­ce­dents. França lliura una bata­lla “exis­ten­cial” con­tra el fei­xisme islàmic, com reco­nei­xia Macron. I amb França, totes. Aquell setem­bre a Nova York, l’amenaça es va con­cre­tar en ter­ror. I des d’ales­ho­res no hem gua­nyat aquesta bata­lla amb míssils, perquè sobre­tot cal desac­ti­var els con­tex­tos i els relats que con­ven­cen algú d’abo­car-se a la barbàrie. També els relats incen­di­a­ris dels ali­ats. Com els d’Erdo­gan.