Connery, Sean Connery

No fa ni qua­tre dies que dis­fru­tava revi­sant dos pel·lícules en què el guapo de Sean Con­nery bri­llava com a intèrpret: La colina (S. Lumet, 1965) i L’home que volia ser rei (J. Hus­ton, 1976). Dic lo de guapo perquè indub­ta­ble­ment a Sir Con­nery sem­pre se’l va con­si­de­rar un actor atrac­tiu –va optar a Mr. Uni­vers abans no el fitxés Sa Majes­tat al seu ser­vei secret– i no va ser fins ja de gran –“encara més atrac­tiu amb canes”, deien les mares– no se li va fer prou justícia més enllà de des­ta­car que era un intèrpret amb gran carisma que es feia esti­mar, per la càmera i els espec­ta­dors. Què coi, qui encara molts con­si­de­ren que ha estat el millor 007 era un grandíssim actor. I par­lem en pas­sat perquè ahir va morir als 90 anys. Per sort, ell és immor­tal.