Pensar en els altres

Per ser l’ani­mal més intel·ligent del pla­neta, l’ésser humà demos­tra sovint que no n’és gaire, d’intel·ligent. Pri­mer cap de set­mana de con­fi­na­ment dins dels límits del muni­cipi on vis­qui cadascú. Els muni­ci­pis cata­lans tenen una superfície mit­jana de 33,86 km². Un espai prou gran perquè ningú hagi d’anar al poble veí, però feta la llei, feta la trampa. Amb l’excusa que pots can­viar de terme muni­ci­pal si vas dalt d’una bici­cleta, molta gent ha apro­fi­tat el cap de set­mana per sal­tar-se les nor­mes sanitàries. No per fer esport, sinó per peda­le­jar a tall de pas­seig. Amb la colla, amb la mai­nada i perquè sí. Els muni­ci­pis tra­ves­sats per car­rils bici inter­mu­ni­ci­pals n’han estat tes­ti­mo­nis tots dos dies.

Després de mesos de con­fi­na­ments, males notícies i mals pronòstics, és nor­mal que la gent es vul­gui esbar­gir. Ningú diu que s’hagin de que­dar tan­cats a casa. Ni les auto­ri­tats sanitàries. Només que facin el que vul­guin al seu terme muni­ci­pal. La ins­trucció era sen­zi­lla i gens com­pli­cada de seguir, però, com sem­pre, hi ha qui va a la seva. Sem­bla que en aquesta soci­e­tat l’única manera que es com­plei­xin les nor­mes és quan se san­ci­ona i es coarta. Si estàs dis­po­sat a vul­ne­rar un con­fi­na­ment peri­me­tral de tan sols dos dies, què més et sal­taràs? Després sen­tiràs a dir que els polítics ho fan tan mala­ment i que no hi ente­nen res, que tot va tan mala­ment i que hi ha nego­cis que tan­quen. Doncs sí. Hi ha mol­tes per­so­nes que ho pas­sen mala­ment per aquesta pandèmia. Molta gent que ha per­dut éssers esti­mats i molts ciu­ta­dans que estan des­es­pe­rats perquè han hagut d’abai­xar per­si­a­nes. Com a soci­e­tat, o ens posem al cap que hem de com­plir el que se’ns demani des del punt de vista sani­tari o no ens en sor­ti­rem. Lli­ber­tat és una paraula que va asso­ci­ada també a res­pon­sa­bi­li­tat. Qui vul­gui anar a pas­seig amb bici perquè als nens els toqui l’aire, qui s’empa­drona a sego­nes residències per anar-hi a pas­sar el cap de set­mana i qui fa fes­tes, que facin el que vul­guin. Però que no posin en perill la resta.