La culpa és de la mare

Avui els pro­ta­go­nis­tes són els lec­tors i els seus comen­ta­ris a peu de notícia. Els trobo en un diari del qual només diré que no forma part de cap caverna mediàtica. El fet: l’ope­ració de sal­va­ment a càrrec d’Open Arms de per­so­nes que fugien de l’infern libi i que van nau­fra­gar a prop de les cos­tes ita­li­a­nes; pot­ser ho recor­da­ran: 6 morts –loca­lit­zats–, entre els quals un nadó de sis mesos. Les opi­ni­ons dels lec­tors o lec­to­res (els pseudònims no en per­me­ten la iden­ti­fi­cació) es mouen entre una frívola manca de sen­si­bi­li­tat, repe­tint els tòpics i els fakes més comuns, i una mala entra­nya que abasta nivells d’inson­da­ble inhu­ma­ni­tat. Hi ha qui espera que la dona que ha per­dut el fill sigui imme­di­a­ta­ment depor­tada, qui l’acusa d’insen­sata i homi­cida i de tenir una men­ta­li­tat medi­e­val perquè és pobra i porta nens al món o de viure bé i venir a Europa a pro­vo­car pena; d’altres es refe­rei­xen a hor­des inva­so­res, en donen la culpa a les ONG pijas que esti­mu­len l’efecte crida i tro­ben que seria adi­ent fer córrer la veu que els que s’embar­quin seran enfon­sats a cano­na­des. Els més polítics par­len mera­ve­lles de la colo­nit­zació, que va dei­xar empre­ses, col·legis i hos­pi­tals a gent que no sap ni tre­ba­llar i que ara pretén apro­fi­tar-se del que nosal­tres ens hem gua­nyat amb el nos­tre suor, i els més sub­tils excla­men que aquí no hi cabem tots. Alguns –4 de 37– bus­quen expli­ca­ci­ons al drama que hi ha al dar­rere de qui arrisca la vida en tan dures con­di­ci­ons, però la resta els insul­ten i els ins­ten a aco­llir immi­grants a casa si és que els esti­men. L’extrema dreta va fent forat: la culpa és de la mare!