Posem-hi llum

Deses­ca­lada, reo­ber­tura, represa o tram 1, fase X o el que vul­gueu. Des d’ahir tots ple­gats tenim la sen­sació que l’aire és de més bon res­pi­rar. Veure els cafès oberts i pen­sar que el cap de set­mana pots anar a dinar a un res­tau­rant o a sopar ben d’hora, ben d’hora, ens donarà una mica més de joc per oxi­ge­nar en nos­tre cer­vell. Els cafès i els res­tau­rants són mol­tes coses. Són llum i són segu­re­tat i són vida social. Són punts d’abraçades i de con­fidències, però també d’algun plor i una tris­tor sobre­vin­guda per una mala notícia. I, sobre­tot, són vitals perquè for­men part de la nos­tra vida. Allà ens hem ena­mo­rat, hem rigut i hem somiat els desit­jos més impos­si­bles. “Europa està feta de cafès. Des del cafè pre­fe­rit de Pes­soa a Lis­boa fins als cafès de Copen­ha­guen, per davant dels quals pas­sava Kierke­ga­ard, cap­fi­cat durant les seves pas­se­ja­des.” Així ho expli­cava George Stei­ner, un dels savis dels nos­tres temps i bon amic de la Uni­ver­si­tat de Girona, el qual havia visi­tat la capi­tal giro­nina diver­ses vega­des. Ell que de ben segur també s’havia pas­se­jat pels cafès de la Ram­bla i havia sen­tit el bro­git de plaça Inde­pendència, hagués que­dat asto­rat si aquest dis­sabte hagués fet un vol per Girona. Veure les zones bla­ves del car­rer Bonas­truc tan bui­des com una ciu­tat turística de costa a l’hivern o veure com a la plaça Poeta Mar­quina només li dona­ven vida els estor­nells i els seus càntics adot­ze­nats et trans­por­tava a l’estampa habi­tual d’un fes­tiu esti­uenc, quan els giro­nins bui­den la ciu­tat. Només a la part més cèntrica els comerços recu­pe­ra­ven la vivesa habi­tual d’un dis­sabte, però ningú diria que era a un mes de les fes­tes de Nadal. Ara els bars i els res­tau­rants hi tor­na­ran a posar una mica més de llum, una llum que també neces­si­tem en el nos­tre inte­rior perquè el nos­tre cer­vell capti l’espurna de la il·lusió i l’espe­rança. Ara que ja sen­tim els cants de sirena dels pro­to­cols per vacu­nar-nos de la Covid d’aquí a uns mesos i que tor­nem a pen­sar com tor­narà a ser la vida nor­ma­lit­zada, ens convé aquesta llum que hi posen aquests nego­cis. I des de diven­dres s’hi afe­gi­ran els llums de Nadal a la ciu­tat de Girona, que s’obri­ran abans, fins i tot, que el para­digmàtic arbre del Rocke­fe­ller Cen­ter de Nova York. Una llum per tor­nar a som­riure men­tre pre­nem un cafè ben calent que ens escalfa les mans i una mica l’ànima.