I el teu nom, Llibertat

“I el teu nom, Lli­ber­tat. Poc a poc l’aba­ra­tei­xen, meu amor”, can­tava Lluís Llach el 1979. I con­ti­nuen aba­ra­tint-la, fins al punt que cor­rem el risc de pas­sar de l’estat de dret a la llei d’un estat que s’atorga tots els drets. Un exem­ple, la llei de segu­re­tat glo­bal que vol apro­var el govern francès, que, entre altres qüesti­ons, pre­veu san­ci­o­nar amb la presó els qui difon­guin imat­ges de poli­cies amb “l’evi­dent objec­tiu de lesi­o­nar la seva inte­gri­tat física o psíquica”. A banda d’ata­car el dret a infor­mar, la difusió d’imat­ges ser­veix per reve­lar la veri­tat. En els dar­rers anys ha ser­vit per desem­mas­ca­rar la violència poli­cial. A l’Estat espa­nyol hi ha la llei mor­dassa del PP. Una llei que Sánchez va dir que era urgent refor­mar però un cop a La Mon­cloa ha emmor­das­sat més que Rajoy.