Pistola elèctrica

Estava dub­tant sobre si escriure a propòsit de la mort de Mara­dona amb un sen­ti­ment de per­ple­xi­tat davant de tanta ido­la­tria des­fer­mada. En dub­tava perquè se n’ha par­lat a bas­ta­ment, sigui per exer­cir el culte al fut­bo­lista o per posar-lo en qüestió, com ara pel que fa a la seva violència mas­clista o a les seves addic­ci­ons, sobre­tot a la cocaïna, cosa que s’hau­ria de vin­cu­lar a la seva relació amb la Camorra napo­li­tana. També en dub­tava per la recança de no haver escrit sobre Mont­ser­rat Caru­lla (no vaig tenir temps de fer-ho el dia de la seva mort) tenint pre­sent, a més, que en els tele­notícies (i els mit­jans en gene­ral) de Cata­lu­nya no va tenir ni de lluny el lloc pre­fe­rent con­ce­dit a Mara­dona. La Caru­lla, una actriu amb una veu molt ben posada que, com diu una meva amiga, va divor­ciar-se en con­tra del fran­quisme (a més de tre­ba­llar amb cine­as­tes, com ara el Josep Lluís Font de Vida de família, des­a­fec­tes al “regi­ment”) i, en democràcia, va opi­nar i actuar amb tanta con­vicció com res­pecte pels qui no pen­sen el mateix.

Expli­cant els meus dub­tes no he dei­xat de comen­tar alguna cosa sobre Mara­dona i Caru­lla, però el que volia dir és que m’havia deci­dit a escriure sobre l’actu­ació dels mos­sos d’esqua­dra que van reduir una jove a Saba­dell amb una pis­tola elèctrica reba­te­jada amb aquesta defi­nició tan neu­tra: dis­po­si­tius con­duc­tors d’ener­gia. Argu­menta la direcció del cos poli­cial (i el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Sàmper) que es va actuar així perquè, en no poder entrar amb la seva mare a un cen­tre mèdic a causa de la nor­ma­tiva per la Covid-19, la jove estava molt alte­rada i havia agre­dit el per­so­nal sani­tari. Ho ignoro tot sobre la psi­co­lo­gia de la noia. Tan­ma­teix, donada la situ­ació, tots estem una mica alte­rats i hi podem estar encara més. Fa por que la pis­tola elèctrica sigui el recurs dels mos­sos per afron­tar-ho.