Acarnissament del Suprem

En la seva petició final en el judici als líders inde­pen­den­tis­tes que van orga­nit­zar l’1-0 o hi van donar suport, la fis­ca­lia va dema­nar que, en cas de con­demna, els pre­sos no pugues­sin gau­dir del ter­cer grau fins a la mei­tat de la pena, cosa que el Tri­bu­nal Suprem no va accep­tar amb l’argu­ment que, si es donava el cas, ja ho deci­di­ria, com va fer diven­dres. De fet, el que no volia el tri­bu­nal era dei­xar ras­tre per escrit. Un judici polític amb una sentència política que, a més, indi­cava que els pre­sos polítics no podrien gau­dir del ter­cer grau fos quin fos el seu com­por­ta­ment poste­rior, seria massa al mirall d’Europa. Què la sentència ja estava escrita era una evidència, com ho demos­tra que no es van pre­o­cu­par ni de cor­re­gir errors tant bèsties com el que atri­bu­eix a la con­se­llera Dolors Bassa haver obert les esco­les com a res­pon­sa­ble d’Ense­nya­ment quan ella no era pas la cap política d’aquest depar­ta­ment. Però calia dis­si­mu­lar una miqueta.

Ara, però, ja no cal. És més, cal anar a totes. Les opci­ons són molt i molt min­ses però hi ha un perill real que el con­flicte de l’encaix entre Cata­lu­nya i Espa­nya torni a la política i els homes de Manuel Marc­hena no volen dei­xar anar la presa. El PP, judi­ci­a­lit­zant un con­flicte polític, i el rei, donant carta blanca a la repressió amb el seu dis­curs del 3-O, els van donar mas­te­gada la revenja per l’1-O. I volen cul­mi­nar-la.

L’acar­nis­sa­ment amb els pre­sos és tant gran que, a banda del ter­cer grau, que regla­mentària­ment acaba depe­nent d’ells encara que les jun­tes dels cen­tres peni­ten­ci­a­ris i els jut­ges de vigilància peni­tenciària els hagues­sin ava­lat, també han eli­mi­nat el 100.2, els per­mi­sos per tre­ball o volun­ta­riat del segon grau. Aquests no depe­nen del tri­bu­nal sen­ten­ci­a­dor, sinó de les audiències pro­vin­ci­als. Però no es pot dei­xar res a l’atzar.

Les reso­lu­ci­ons de diven­dres asse­gu­ren que els pre­sos han de con­ti­nuar rebent el “trac­ta­ment” del règim peni­ten­ci­ari perquè no hi ha cap indici de pene­di­ment. Tot i això, no indi­quen quins son els trac­ta­ments ido­nis per reha­bi­li­tar-se del delicte de sedició. Perquè no n’hi ha. Però no és política...