Montserrat 1970

Just avui fa cin­quanta anys, el 12 de desem­bre de 1970, va començar l’ano­me­nada tan­cada d’intel·lec­tu­als a Mont­ser­rat, que va durar dos dies més en pro­testa con­tra el procés de Bur­gos a setze acu­sats de pertànyer a ETA. Per no donar més importància a unes que a altres, no esmen­taré cap de les 300 per­so­nes que van par­ti­ci­par en aque­lla tan­cada. Remar­caré, però, el fet que repre­sen­ta­ven un ampli ven­tall ideològic en con­tra del fran­quisme. Aquell con­sell de guerra, que uns dies després va con­dem­nar a mort nou per­so­nes que van ser indul­ta­des d’aquesta pena poc més tard en un con­sell de minis­tres, va fer que a l’aba­dia de Mont­ser­rat (de la mateixa manera que hi va haver actes de pro­testa en esglésies del País Basc) es redactés un mani­fest amb aquest encapçala­ment: “Nosal­tres, intel·lec­tu­als cata­lans cons­tituïts a Mont­ser­rat en assem­blea per­ma­nent, ens cre­iem en el deure de pren­dre posició davant la gravíssima situ­ació política i social pro­vo­cada pel con­sell de guerra sumaríssim con­tra setze mili­tants d’ETA acu­sats de llui­tar pel soci­a­lisme i pels drets naci­o­nals del poble basc.”

Els sota­sig­nats del mani­fest cons­ta­ta­ven el man­te­ni­ment d’una lega­li­tat repres­siva, d’una estruc­tura social clas­sista, de l’apli­cació de tor­tu­res i, entre altres aspec­tes, de la negació dels drets dels pobles i naci­ons de l’Estat espa­nyol en funció de la uni­tat naci­o­nal. En con­seqüència, feien unes recla­ma­ci­ons de les quals en recor­daré dues: “que sigui pro­mul­gada una amnis­tia gene­ral de tots els pre­sos per motius polítics i soci­als, els san­ci­o­nats i els exi­li­ats”, i “que sigui esta­blert un estat autènti­ca­ment popu­lar que garan­teixi l’exer­cici de les lli­ber­tats democràtiques i dels drets dels pobles i naci­ons que for­men l’Estat espa­nyol, inclòs el dret d’auto­de­ter­mi­nació”. No hi afe­giré res més.