Seguim

Retorno a aquest espai dels dijous després d’un parèntesi, evi­dent­ment, no vol­gut. No ha estat per la maleïda Covid, sinó per unes pedre­tes a la vesícula biliar que van pro­vo­car-me una infecció que gai­rebé em fa pas­sar avall, que deia Pla. Per sort, tenim uns pro­fes­si­o­nals de la sani­tat excep­ci­o­nals, en aquest cas, a l’hos­pi­tal Josep Tru­eta de Girona, que em van treure del túnel. I aquí estem. Per seguir apor­tant-vos les meves humils refle­xi­ons sobre aquest malau­rat –ara mateix no se m’acut cap més paraula– país nos­tre.

Tor­nem al peu del canó infor­ma­tiu i les coses, en comp­tes d’haver millo­rat, con­ti­nuen de mal borràs. La pandèmia segueix matant gent, fent-ne emma­lal­tir d’altres molt greu­ment per dies i aquí sem­bla que no passi res. Les xifres de morts diàries esgar­ri­fen. Fets com els de la residència de Tremp, amb més d’una cin­quan­tena d’avis morts, ens hau­rien de remoure les consciències, però, malau­ra­da­ment, massa gent fa veure que no ho ha vist i gira el cap com pen­sant que allò no és cosa seva. Insen­sats tots ple­gats. El govern, sense pre­si­dent –hono­ra­ble Quim Torra, et tro­bem molt a fal­tar–, va a la deriva, sobre­pas­sat per una situ­ació a la qual no pot fer front per una manca evi­dent d’ima­gi­nació –es podria reta­llar algun sou públic, per exem­ple– i de recur­sos. Els nos­tres diners són a Madrid i només tor­nen en forma d’engru­nes. Pel que fa al govern de Sánchez, ha pas­sat la patata calenta a les auto­no­mies i tam­poc aporta els fons que ell sí que té i que per­me­trien a molts petits empre­sa­ris no seguir enfon­sats en la misèria.

Però és que a Madrid sem­bla que la pandèmia no els pre­o­cupi. Allà, amb el PSOE mirant de per­fil, els poders fàctics de la dreta, que no són pocs ni petits, con­ti­nuen entes­tats a fer política. Jut­ges, fis­cals, tri­bu­nals, mili­tars, casa reial, fun­ci­o­na­ris minis­te­ri­als i tanta mala gent com pugueu ima­gi­nar, deci­dei­xen sobre allò que no podrien. Com quins són els límits de la lli­ber­tat. De la política –els pre­sos polítics cata­lans seguei­xen tan­cats i Otegi tor­narà a judici– i de la lli­ber­tat d’expressió. I si no pro­veu de cre­mar una ban­dera o d’insul­tar la Guàrdia Civil. Per molt que no us agradi el drap o que s’ho merei­xin.