Què ens trobarem després?

Què ens tro­ba­rem quan ja s’hagi superat la maleïda Covid-19 i ens tro­bem que hem per­dut més d’un any? No ho sabem. Per començar, no sabem quan s’aca­barà la pandèmia i podrem tor­nar als camps de fut­bol, als cine­mes i als con­certs com ho fèiem abans. No sabem com “tro­ba­rem la casa” i qual­se­vol que digui que ell sí que s’ho pot ima­gi­nar és que ha anat a veure una pito­nissa, ella li ha expli­cat el futur i ell ha pagat la fac­tura amb IVA inclòs.

No podem ende­vi­nar què és el que pas­sarà, però podem donar vol­tes a les pos­si­bi­li­tats que es pre­sen­ta­ran. Per començar, con­fio que la glo­ba­lit­zació de la pandèmia ens sigui més aviat favo­ra­ble, perquè tots ens tro­bem amb els matei­xos pro­ble­mes. Alguns aca­ba­ran abans que els altres i en trau­ran pro­fit. Em pre­o­cupa que a casa nos­tra hi hagi gent poc pre­o­cu­pada pel coro­na­vi­rus. Estan poc pre­o­cu­pats fins que un fami­liar o un amic ha estat inter­nat a l’hos­pi­tal o ha anat a veure què és el que hi ha a l’altra vida. Un país com Ale­ma­nya, que ara té una situ­ació pit­jor, ha pres mesu­res més seri­o­ses que les nos­tres i els ciu­ta­dans les com­plei­xen i s’ho pre­nen amb resig­nació.

Ningú podia pre­veure una cosa com aquesta. Fa alguns anys vaig viat­jar a l’Àfrica tro­pi­cal i a d’altres països de les matei­xes carac­terísti­ques i em vaig vacu­nar prèvia­ment con­tra la malària, el den­gue, la febre groga i ja no recordo què més. Des d’ales­ho­res, l’única pre­o­cu­pació va ser recor­dar pren­dre les pas­ti­lles sal­va­do­res. Només vaig patir una grip suau que després em van dir que devia ser la malària ino­cu­lada per un mos­quit feme­lla, però que estava vacu­nat havia estat més fluixa. Al tròpic, els virus estan con­tro­lats si tens els diners i les farmàcies per com­prar les vacu­nes. Suposo que d’aquí a uns anys la Covid-19 tindrà la mateixa con­si­de­ració. És clar que ales­ho­res pot arri­bar la Covid-21, 22 o 23. I tor­nem a començar.

El que és segur és que la situ­ació econòmica no serà ni tan sols igual a la que teníem fa un any. El que no m’atre­veixo a asse­gu­rar és si serà molt dolenta o mit­ja­na­ment dolenta. Es pre­veu una ràpida recu­pe­ració, però això depèn de molts fac­tors. Per part meva, desit­ja­ria que el virus ens fes fer pas­ses enda­vant per a la cre­ació d’una Europa fede­ral. No pot ser que Polònia posi vet a la Comu­ni­tat Euro­pea per defen­sar les seves mines de carbó. La Comu­ni­tat Euro­pea hau­ria de poder tirar enda­vant amb el fons de recu­pe­ració i amb les seves mesu­res con­tra les ener­gies con­ta­mi­nants i donar a Polònia els ajuts que com­pen­sin el tan­ca­ment de les mines. Els cata­lans hem d’ado­nar-nos que totes les sor­ti­des polítiques i econòmiques pas­sen per una Europa fede­ral –o com vul­guin dir-li– que per­meti la cre­ació d’un estat català i creï una Europa amb un poder cen­tral sufi­ci­ent per tirar enda­vant amb 28 o 29 estats al dar­rere.

Els naci­o­na­lis­tes cata­lans ens hem de con­ver­tir també en naci­o­na­lis­tes euro­peus. Pot­ser l’expressió no és cor­recta, però ja ens ente­nem. Con­fio que d’aquí a dos anys la Covid-19 sigui un record i només ens cal­gui lle­par les nos­tres feri­des. És molt pos­si­ble que l’eco­no­mia cata­lana s’hagi de replan­te­jar de nou, tenint en compte com ha que­dat el pano­rama euro­peu i mun­dial. El que és segur és que el món serà cada cop més petit i anar a Sin­ga­pur serà equi­va­lent a les meves ana­des a la Guin­gueta d’Ix a la meva joven­tut.