Les monges franceses

L’any 1903 van arri­bar a Llo­ret, ban­de­ja­des per les lleis d’ense­nya­ment del seu país, que impo­sa­ven el laïcisme, les mon­ges de la Imma­cu­lada Con­cepció que havia fun­dat a Cas­tres (França) Emi­lie de Ville­neuve. Com que al poble ja hi havia les reli­gi­o­ses del Cor de Maria, les ger­ma­nes de la Imma­cu­lada van ser cone­gu­des per les mon­ges fran­ce­ses, men­tre a les altres se les conei­xia per les mon­ges cata­la­nes. Van ser ben aco­lli­des i, amb el temps, van esta­blir-hi un col·legi pres­tigiós avui encara ple­na­ment actiu i com­plet, amb les sec­ci­ons de par­vu­lari, primària i secundària. Tot Llo­ret ha pas­sat per les seves aules. L’any 2003 es va cele­brar el cen­te­nari de la seva vin­guda i, entre altres actes, va haver-hi la pre­sen­tació del lli­bre de la història del cen­tre, que va escriure Agustí M. Vilà i Galí. Vilà es va cen­trar en el des­ple­ga­ment que havien tin­gut les mon­ges fran­ce­ses a Llo­ret. Ara, sor Maria Glòria Cas­ti­llo i sor Maria del Car­men Man­jon han tret un altre lli­bre titu­lat Espi­gas encon­tra­das, que pretén reflec­tir no sola­ment la història del col·legi con­vent llo­re­tenc, sinó també la de les diver­ses fun­da­ci­ons que, des de Llo­ret o paral·lela­ment a Llo­ret, es van anar fent arreu d’Espa­nya al llarg dels anys: la Jon­quera, la Bis­bal, Camp­devànol, Das (Osca), Osca, Argen­tona, Horta (Bar­ce­lona), Echarri-Ara­naz (Navarra), Mun­ta­ner i Bona­nova (Bar­ce­lona), Palma de Mallorca, Bara­so­ain (Navarra), Vall­do­ritg (Bla­nes), Olías del Rey (Toledo), Tahal i Cam­po­her­moso (Alme­ria) i Con­su­e­gra (Toledo). Algu­nes d’aques­tes fun­da­ci­ons han des­a­pa­re­gut o s’han modi­fi­cat amb els anys; altres han con­ti­nuat fer­mes ser­vint la soci­e­tat, com el cas de Llo­ret. Les dues ger­ma­nes Cas­ti­llo i Manjón estu­dien la tra­jectòria de totes les comu­ni­tats i en publi­quen dades, foto­gra­fies, docu­men­tació, alguna pin­ze­llada sobre les mon­ges i un anec­do­tari prou interes­sant. L’annex del final del lli­bre inclou un resum del diari que la mare Marie Xavier Girar­don va escriure durant la Guerra Civil espa­nyola i que reflec­teix la situ­ació en què es van tro­bar, els fets que van viure i les angúnies que van pas­sar. La publi­cació, doncs, va més enllà de la nar­ració històrica i no amaga el con­text dins del qual està con­ce­buda, és a dir, la visió con­fes­si­o­nal de les pro­ta­go­nis­tes i el paper que juga la seva vocació, la con­fiança en la vida sobre­na­tu­ral i la consciència de for­mar part d’un sec­tor de la soci­e­tat que segueix la veri­tat, ser­vint el pròxim. Té, per tant, un caire docu­men­tal i espi­ri­tual alhora.