anàlisi
Esteve Vilanova
Acomiadar-nos d’un any infernal
Segurament estarem d’acord molts dels lectors que enguany demà podrem dir que acomiadem un any a escala planetària infernal. Molt probablement ha estat el pitjor de molts anys. Ho ha estat per la duresa i per l’extensió planetària, perquè ens ha castigat durament a tots. Però també ha estat l’any que per primera vegada tota la intel·ligència mundial s’ha focalitzat a resoldre la pandèmia i batre aquesta Covid-19, un fet insòlit amb resultats espectaculars. Com diu un proverbi xinès, “per més llarg que sigui el camí sempre comença amb una primera passa”, i diumenge passat, amb la vacuna, vam fer la primera passa d’aquest llarg camí que ens ha de portar la normalitat perduda. Estic segur que al llarg d’aquests pròxims mesos aniran afegint-se noves vacunes i nous medicaments, perquè la ciència no s’atura. Així, doncs, podem dir que l’any que deixem ha estat terrible i que el nou ens porta esperança, però conscients que tots estem malferits, que amb aquests pocs mesos hem perdut molt i que la convalescència serà llarga i dolorosa, però no ens podem inocular del virus de la por i el desànim, i ens cal reprendre molts camins tallats, per refer aquesta part de l’economia que no ha resistit i activar ràpidament la que ha aguantat sabem que tenim uns anys de lluita important.
La història ens diu que l’endemà de la desfeta del 1714 molts artesans van iniciar una reconstrucció dels seus tallers i negocis desfets pel brutal setge borbònic, i enmig d’una duríssima repressió van mirar endavant per reconstruir el país. Més cap aquí la pandèmia de la fil·loxera va ser terrible per als vinicultors i en lloc de defallir van arrencar totes les vinyes i en van plantar d’altres d’immunes a aquella bestiola que arribat dels Estats Units pràcticament va posar fi a tota la vinicultura. Els nostres avantpassats no van defallir i gracies a tots vam heretar el país que tenim.
Així, doncs, ara estem en el moment de reconstruir, de construir i, si és el cas, d’inventar, per fer de Catalunya una nació moderna i rica. Potser tindrem ajuts de la UE, però com que passaran pel filtre de Madrid no en podem esperar gaire, ens cal l’emprenedoria i la innovació d’aquí i, és clar, reclamar totes les ajudes a què tinguem dret. És per això que és molt important que de les eleccions del 14-F surti un bon govern. No es tracta de tenir els més amics, els més dòcils, els més servicials, els menys problemàtics per al líder. Ja hem vist que això ens ha portat a un fracàs molt important, i ara ens cal gent de primer ordre i capaç de fer de Catalunya una gran nació. Hauríem de valorar la meritocràcia del currículum i de l’experiència i seleccionar els millors, perquè només els millors ho poden fer millor. Sé que a alguns aquesta apel·lació a la selecció dels millors els posa nerviosos i justifiquen que tothom és vàlid si té els vots necessaris; doncs no.
Per què ha estat possible aquesta gesta que en tan pocs mesos la ciència hagi desenvolupat vacunes contra la Covid-19? Si s’ho pregunten segur que arribaran a la conclusió que ha estat perquè els científics eren els escollits per la seva capacitat, experiència i coneixements. Ningú pensa que siguin on són perquè són amics del CEO de les seves companyies o amics dels responsables dels hospitals on treballen. Fa temps que Espanya ha entrat en decadència. Internacionalment no compta gens i no para de rebre rebregades a les seves aspiracions de posar un espanyol com a responsable en qualsevol agència europea i no és que ells no valguin, fracassen perquè són espanyols. Aquests avisos els hem d’analitzar i hem de preparar estratègies per no veure’ns engolits pel descrèdit de la “marca Espanya”.
El Brexit serà una nova adversitat que haurem de gestionar. Això també portarà noves estratègies empresarials per salvar una bona part de les nostres exportacions i el turisme.
Que tinguin una bona entrada d’any nou amb la prudència i les limitacions necessàries, però també amb un gran esperit de resiliència.
