La tempesta perfecta

La dar­rera set­mana ha estat gèlida i diuen que encara vin­dran dies més freds. I no em refe­reixo pas al temps, al temps mete­o­rològic, vull dir, sinó als temps que ens ha tocat viure: la pandèmia de Covid-19 que està com­por­tant una de les pit­jors cri­sis econòmica i social al bell mig d’una crisi ins­ti­tu­ci­o­nal i política ins­tal·lada prèvia­ment, i tot això ado­bat pel clima elec­to­ral que es viu a Cata­lu­nya, és la tem­pesta per­fecta. Les dades epi­de­miològiques no paren de pujar, res estrany tenint en compte que els nos­tres ges­tors ja sabien que pas­sa­ria això quan van optar per no con­fi­nar la població perquè no hi ha prou recur­sos per sufra­gar el cost que suposa el tan­ca­ment de per­si­a­nes. De movi­ments econòmics alter­na­tius o expli­ca­ci­ons a la ciu­ta­da­nia dels res­pon­sa­bles polítics, també amb el suport de l’opo­sició tenint en compte l’enver­ga­dura del pro­blema, no se n’ha sen­tit a dir res. Després de mesos de par­lar de la vacu­nació, la posada en marxa de la cam­pa­nya també ha fallat i ara tot són pres­ses per inten­tar mino­rar el retard. I hem d’afe­gir-hi la poca experiència de Cata­lu­nya en governs de coa­lició, l’actual for­mat, a més a més, per adver­sa­ris eterns que s’han d’enfron­tar en el ter­mini d’un mes i mig a unes elec­ci­ons. Ja cal que ens abri­guem!