Combatre la buidor

Els dies fes­tius, a la tarda, senyo­reja la bui­dor. Si, a més, hi ha una pandèmia fent la guitza, la bui­dor creix. Si vas a cobrir uns pre­mis en què sem­pre hi ha hagut, a l’entorn d’un sopar i amb lliu­ra­ment de guar­dons, cen­te­nars de per­so­nes, mol­tes de les quals conei­xes i salu­des, i, de cop, només hi sou qua­tre peri­o­dis­tes que us salu­deu des­ga­nats rere les mas­ca­re­tes, la bui­dor t’omple i amenaça de fer-te escla­tar com un peix glo­bus a la defen­siva i amb un petard al cul. Un cop escrita la notícia, aga­fes aque­lla novel·la que t’està interes­sant i lle­gei­xes, amb música de fons, i després mires alguna sèrie o pel·lícula d’una pla­ta­forma i et sents millor. Perquè la cul­tura omple la bui­dor. I si no prou, menja aquell tall de tor­tell que ha sobrat del dinar.