Lladres de la llum

Recor­da­rem una sèrie de coses dema­nant excu­ses per l’obvi­e­tat. El cas és que les com­pa­nyies elèctri­ques acos­tu­men a dei­xar bar­ri­a­des (ja poden supo­sar que no són aque­lles habi­ta­des pels més afa­vo­rits econòmica­ment) sense sub­mi­nis­tra­ment amb el pre­text d’evi­tar que hi hagi qui “punxi la llum”. Ho fan amb el con­sen­ti­ment o, en tot cas, sense la inter­venció de la majo­ria de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, que d’aquesta manera con­tri­bu­ei­xen que hi hagi per­so­nes que es morin de fred (en oca­si­ons de manera lite­ral) o que no puguin dis­po­sar de l’elec­tri­ci­tat que faci­lita el fun­ci­o­na­ment d’una sèrie de coses bàsiques. D’altres per­so­nes tam­poc no tenen elec­tri­ci­tat pel fet que no poden pagar-la perquè els ajuts, si és que hi són, no són sufi­ci­ents i perquè la Cons­ti­tució espa­nyola (tot i que un dels seus arti­cles afirma que la riquesa del país ha d’estar sub­or­di­nada a l’interès gene­ral) per­met que, posem per cas, hi hagi par­la­ments autonòmics que legis­lin en con­tra de la pobresa energètica.

I és així que l’Estat espa­nyol no posa remei a les con­seqüències de la libe­ra­lit­zació i la pri­va­tit­zació del sec­tor elèctric que va incre­men­tar-se fa uns vint anys enrere. La con­seqüència més evi­dent és l’enca­ri­ment inde­cent del preu de l’elec­tri­ci­tat. Tal pri­va­tit­zació, com la d’altres sec­tors, va enge­gar-la el govern d’Aznar, però no s’ha fet cap marxa enrere. I és clar que fa de mal pen­sar que, fent ús de les por­tes giratòries, hi hagi tants polítics que tro­bin un forat en els con­sells d’admi­nis­tració de les com­pa­nyies elèctri­ques. L’última és que, en plena pandèmia i en ple hivern, han tor­nat a apu­jar el preu del ser­vei. Com a res­posta, hauríem de pun­xar tots la llum. Això perquè els ver­ta­ders “lla­dres de la llum” no són els que la pun­xen sinó els que s’hi enri­quei­xen. El remei defi­ni­tiu, en tot cas, seria que l’elec­tri­ci­tat fos de pro­pi­e­tat pública.