Consensos de país i el 30-M

L’ajor­na­ment de les elec­ci­ons és una decisió inèdita i com­plexa, però res­pon als moments dramàtics que vivim per la pandèmia. Sorprèn, però, certa polèmica, bàsica­ment mediàtica, perquè té el suport de la una­ni­mi­tat del Par­la­ment. La dis­crepància, si de cas, està en la data, però fins i tot el 30 de maig, dis­cu­tit pel PSC, té el con­sens del 88% de la cam­bra cata­lana, el més gran des de l’Esta­tut. El govern d’ERC i JxCat va pro­po­sar-la i el prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició, Ciu­ta­dans, la va accep­tar. A més del suport de la majo­ria de for­ces. Uni­o­nis­tes i inde­pen­den­tis­tes, de dre­tes i d’esquer­res. A més, no hi ha al car­rer cap pressió social per man­te­nir les elec­ci­ons el 14-F en plena onada pandèmica i la comu­ni­tat mèdica ha estat taxa­tiva en con­tra de la cele­bració. Només les patro­nals han sor­tit en con­tra de l’ajor­na­ment per interes­sos legítims però que tenen poc a veure amb la salut de les per­so­nes ni amb les garan­ties democràtiques. Els tri­bu­nals hau­rien de tenir en compte aquests ele­ments a l’hora d’inter­pre­tar la llei i d’ava­luar recur­sos pre­sen­tats per gru­pus­cles mino­ri­ta­ris com la Lliga Democràtica o altres pos­si­bles com el de Fede­ra­lis­tes d’Esquer­res. I el PSC haurà de vigi­lar que no s’inter­preti que aques­tes acci­ons són la feina bruta pels seus interes­sos. El con­sens social està en el fet que la con­vo­catòria elec­to­ral ha de garan­tir un tri­ple objec­tiu: mini­mit­zar el risc sobre la salut, garan­tir el dret a vot de tot­hom i asse­gu­rar la legi­ti­mi­tat del procés. I això el 14-F era impos­si­ble. Per això el govern s’haurà de posar les piles i fer pos­si­ble aquest tri­nomi el 30 de maig.