El centre del centre

Les ram­bles de Bar­ce­lona no són el cen­tre del món. Tot i que alguns mons comen­cen i aca­ben en aquesta cone­guda i popu­lar artèria de Bar­ce­lona. Però el que sí que és irre­fu­ta­ble és que les ram­bles són el cen­tre del cen­tre de Bar­ce­lona. Perquè a mesura que els bar­ris perifèrics s'han anat con­nec­tant amb el cen­tre de la ciu­tat, ells matei­xos han anat gua­nyant els seus pro­pis cen­tres. I tots són prou impor­tants. Però sí, resulta evi­dent que cadas­cun té les seves pecu­li­a­ri­tats, i les seves pro­blemàtiques també. I en aquest cas el cen­tre del que sem­pre hem cone­gut com a cen­tre de Bar­ce­lona, aquesta plaça Cata­lu­nya i Ciu­tat Vella, el con­for­men les ram­bles. I això vol dir pressió, molta pressió. Molta gent que hi passa i molta que hi pas­seja. Turis­tes, ram­blis­tes, cli­ents de la Boque­ria, sim­ples via­nants i també tri­lers i car­te­ris­tes, per què no dir-ho? Tot un eco­sis­tema urbà. Però també vol dir pro­jecció al món. La imatge inter­na­ci­o­nal de la capi­tal cata­lana arrenca a les ram­bles. I per això la imatge de les ram­bles tenen molta importància. I ara la pell d'aquest car­rer de car­rers bar­ce­lo­nins ha començat a mutar. Les para­des es trans­for­men i can­vien ani­mals que hi mal­vi­uen per coques de bon viure. Coques de Bar­ce­lona. A l'octu­bre ja no que­darà ni una parada d'aquests d'ani­mals i alguns podrem pas­se­jar-hi, enmig de la mateixa munió de gent, però una mica més orgu­llo­sos de la nos­tra ciu­tat i del seu cen­tre.