El Pompidou tanca

Aquesta és una d’aque­lles notícies difícils de pair. El Cen­tre Geor­ges Pom­pi­dou de París ha anun­ciat que a finals del 2023 tan­carà per sot­me­tre’s a una reno­vació pro­funda que durarà fins al 2027, l’any del seu 50è ani­ver­sari. És a dir, que esta­rem més de tres anys sense poder visi­tar el prin­ci­pal museu d’art modern d’Europa, la pri­mera obra mes­tra del qual és el seu edi­fici, dis­se­nyat per uns lla­vors des­co­ne­gudíssims Renzo Piano i Ric­hard Rogers. L’equi­pa­ment es va inau­gu­rar el 1977 en un con­ti­nent que va ser una aposta arqui­tectònica molt arris­cada, dei­xant a l’exte­rior les tri­pes de l’edi­fici, com les esca­les, els ascen­sors o les cano­na­des. S’ha cri­ti­cat que hagi enve­llit tan mala­ment en tan poc temps. A mi fins i tot deca­dent em sem­blava d’una gran potència visual. El cas és que s’ha deci­dit tan­car-lo del tot (ara també ho està, però per la pandèmia) i no fer com­pa­ti­bles la remo­de­lació i les visi­tes perquè les obres avan­cin més ràpida­ment i siguin menys cos­to­ses (el pres­su­post és de 200 mili­ons). Els res­pon­sa­bles del cen­tre han dit que durant aquests tres anys des­plaçaran l’acti­vi­tat pel ter­ri­tori francès i per tot el món. Al nos­tre país tenen un con­veni de col·labo­ració amb Cai­xa­Fo­rum que en aquest nou marc se’n podria bene­fi­ciar. Tant de bo.