Opinió

De set en set

Recurrència de la bellesa

Una vegada em van dei­xar entrar en una de les cases senyo­ri­als de la part vella de la ciu­tat. Hi havia un pati amb flors, a baix, que espi­ava amb curi­o­si­tat sem­pre que hi pas­sava pel davant, i la invi­ta­dora escala de pedra que es veia al fons, arram­bada a un dels murs i enta­pis­sada d’heura, per la qual s’ascen­dia als pisos secrets de dalt. Un dia el pro­pi­e­tari ens hi va dei­xar pujar. Devia ser per alguna visita guiada, perquè recordo que formàvem una petita colla i que teníem l’aire sos­pitós d’uns que entren en una església d’ama­gat. La veri­tat és que no vam veure gaire res que no haguéssim ima­gi­nat per les foto­gra­fies del Call, excepte quan l’amfi­trió ens va con­duir fins a una tor­reta que s’alçava per damunt de les teu­la­des cir­cum­dants i des de la qual hi havia unes vis­tes espec­ta­cu­lars sobre la ciu­tat, inau­di­tes en l’estre­tor tor­tu­osa del car­rer. Algú va tenir la temp­tació d’admi­rar el pri­vi­legi de viure en un lloc així, i l’home de la casa, que feia l’efecte d’haver estat espe­rant l’incaut que li per­me­tria donar-nos una lliçó, ens va des­a­fiar a abo­car-nos als qua­tre mira­dors que s’obrien en aque­lla cel·la, cada un dels quals ofe­ria una panoràmica dife­rent: la cate­dral impo­nent, el riu que ser­pen­te­java, el tapís irre­gu­lar de les cases, la boscúria al lluny, i quan ja havíem com­ple­tat el cer­cle de visió, ens va orde­nar que tornéssim a començar. La nos­tra expressió de des­con­cert era el senyal que neces­si­tava per posar-se cínic: “Ah, però això ja ho heu vist, no?, quin greu com­pro­var que sem­pre serà el mateix.” La bellesa cansa. Suposo que era aquest, el mis­satge, però men­tre baixàvem li envejàvem la casa bonica, fins i tot la seva tor­reta amb vis­tes recur­rents. He pen­sat sovint en l’amar­gor del veí del Call com en la Dio­tima de Plató, que es pre­gun­tava si la bellesa pura no desprèn una vida penosa, per més avarícia que sen­tis de tor­nar-la a veure. Però val més afar­tar-se’n que no haver-la cone­gut mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia