A debat, les llengües

Els volen igno­rants i, en comp­tes de rebel·lar-se, fan exhi­bició de la pobresa cul­tu­ral a la qual estan sot­me­sos i ata­quen la llen­gua mino­ritària, en aquest cas el català, dema­nant que se silenciï en el debat de política cata­lana a la tele­visió espa­nyola. Ni per­ce­ben ni ente­nen la plu­ra­li­tat de llengües com una riquesa i s’ofe­nen perquè la resta del ter­ri­tori pugui escol­tar una llen­gua que, a més a més, els és coo­fi­cial. Tanta man­dra tenen a les ore­lles? Con­fesso que no entenc la política que qua­li­fica de “pro­vincià” i “male­du­cat” fer ús de la riquesa de llengües que té un país, ni el comu­ni­ca­dor res­pon­sa­ble que no apro­fita un debat tele­vi­siu per exhi­bir aquest enri­qui­ment, ni el peri­o­dista bilingüe que tre­ba­lla amb el llen­guatge i con­si­dera que l’expressió oral és mes ente­ne­dora que l’expressió escrita. Com pot ser que els que es dedi­quen a comu­ni­car tin­guin aquest menys­te­ni­ment per les llengües, s’expres­sin en català, cas­tellà, gallec, basc, anglès o japonès? Cada per­sona és lliure d’escol­tar la llen­gua que li vin­gui de gust, però l’admi­nis­tració pública hau­ria d’haver estat la pri­mera a fomen­tar les qua­tre llengües coo­fi­ci­als que hi ha al ter­ri­tori perquè la resta de par­lants també se les facin seves o que, com a mínim, puguin enten­dre el debat que pro­ta­go­nit­zen els veïns.