Unanimitat independentista

Contrària­ment al que sol pas­sar en les cam­pa­nyes elec­to­rals, durant les quals els par­tits ten­dei­xen a remar­car les seves diferències per faci­li­tar la dis­tinció entre els uns i els altres, aquesta vegada les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes cata­la­nes s’han decan­tat, a mesura que pas­sa­ven els dies, per mos­trar-se unànimes en l’estratègia per avançar cap a l’objec­tiu comú. La cap de llista de la CUP, Dolors Saba­ter, va expli­car que no s’ha de caure “en la trampa de les vare­tes màgiques” i que una nova decla­ració d’inde­pendència s’ha de poder sos­te­nir en el temps, després d’un nou referèndum que ha d’acon­se­guir ser vin­cu­lant. La can­di­data de Junts, Laura Borràs, va començar la cam­pa­nya anun­ci­ant una DUI pel pri­mer ple del Par­la­ment però, uns quants dies després, ha cor­re­git aque­lla pro­mesa per ins­tar-se a fer-ho pos­si­ble el dia que la pro­clama es pugui defen­sar en el ter­reny pràctic, en una línia simi­lar a la de Saba­ter. També Pere Ara­gonès ha con­ti­nuat insis­tint en el mis­satge d’ERC, expli­cant que “la inde­pendència no és qüestió de decla­ra­ci­ons i retòrica” i defen­sant la neces­si­tat de repren­dre l’embat un cop la majo­ria inde­pen­den­tista hagi superat el 50% d’una manera sos­tin­guda en el temps. Resulta, doncs, que la dis­crepància aire­jada tan sovint durant la dar­rera legis­la­tura no és tal. Els des­a­cords irre­con­ci­li­a­bles que han fet tron­to­llar el govern tan­tes vega­des es veu que no exis­tei­xen, almenys en matèria d’horitzó naci­o­nal. Espe­rem que després de les elec­ci­ons aquesta dinàmica con­tinuï, en comp­tes de revi­far l’ambi­ent deplo­ra­ble de retrets i esca­ra­falls.