Censura selectiva

Ni 24 hores va durar la pin­tada que l’artista Rock Black Block va fer diu­menge a Bar­ce­lona en suport del raper Pablo Hásel. De poc va ser­vir el dibuix gegant del gra­fi­ter que recla­mava la lli­ber­tat del can­tant con­dem­nat a presó per l’Audi­en­cia Naci­o­nal per les seves lle­tres con­tra la monar­quia espa­nyola. El mural amb la cara gegant del rei emèrit plena de dards i acu­sant-lo de lla­dre, xoriço i assassí d’ele­fants va des­a­parèixer “per error” sota la pin­tura de la bri­gada muni­ci­pal. Visca la lli­ber­tat d’expressió! L’Ajun­ta­ment s’ha afa­nyat a dir que es res­ti­tuirà el mural casu­al­ment esbor­rat i esta­blirà pro­to­cols perquè això no es torni a repe­tir. Més enllà de les dis­cul­pes, és clar que la cen­sura selec­tiva es manté en un país teòrica­ment democràtic.