Fra Marc

El senyor rec­tor de la parròquia de Sant Esteve d’Olot va ser el pri­mer a fer-me saber la mort del monjo de Poblet fra Marc Vallès (al mones­tir es canvià el nom, a Figue­res era en Nicetu). Ara fa exac­ta­ment qua­ranta anys, fra Marc estava ate­nent Josep Pla a Llo­friu, a Poblet i a Figue­res, en les últi­mes set­ma­nes de la seva vida. Al mones­tir de Poblet, on feia de guia, el monjo era molt popu­lar. Ate­nia els grups de visi­tants fent-los des­co­brir el que en podríem dir els secrets de Poblet, i plan­te­jant-los pre­gun­tes de vega­des força com­pro­me­ses, amb la intenció d’agu­dit­zar l’enginy dels que l’escol­ta­ven, unes pre­gun­tes que sovint dei­xa­ven tot­hom parat. I sovint també les res­pos­tes posa­ven en evidència el poc (o gens) que algú sabia del mones­tir i de la vida monàstica. Però el monjo guia no feia mai sang de res ni de ningú, li sor­tia contínua­ment el tarannà d’ori­gen, afuat per l’hàbit de sant Ber­nat de Clara­vall. Sem­pre res­pec­tava abans de res el pre­do­mini del cri­teri indi­vi­dual, això que diuen, ves per on, que és la quinta essència del pro­tes­tan­tisme. En el fons, ho he de dir, resul­tava diver­tit, perquè fra Marc (front alt i ample, trets clars, som­riure per­sis­tent) tenia aquell tic empor­danès a mig camí entre la cor­di­a­li­tat i la sor­ne­gue­ria, un home extra­or­di­nari perquè era tan nor­mal, tan clar, tan inequívoc, però també un bon punt entre­ma­liat (tra­ca­net, en diuen a l’Empordà).

Fra Marc Vallès (ho vaig intuir només, i el peri­o­dista Xavier Gar­cia Puja­des també ho escriu) em sem­blava una mena de secre­tari par­ti­cu­lar de l’abat d’ales­ho­res, Dom Maur Esteba (que era del Ber­guedà), l’abat que con­vidà diver­ses vega­des Josep Pla al mones­tir, quan el polígraf de Llo­friu escri­via la Guia fona­men­tada i popu­lar de Poblet, que sortí a la llum exac­ta­ment, dia per dia, un any abans de la mort de l’escrip­tor. Vaig ser tes­ti­moni del tracte de fra Marc amb el senyor Pla, que va estar al seu cos­tat dia i nit, fins que morí. Poc abans del final, una nit Pla patí uns ofecs i un males­tar impor­tant i fra Marc em va dir que sem­bla­ven defi­ni­tius. L’endemà, quan vaig anar a bus­car-los a la clínica Santa Creu de Figue­res, Pla deia i repe­tia: “Aquest monjo aquesta nit m’ha sal­vat la vida… i sap com?, ense­nyant-me a res­pi­rar.”

Des­cansi en la pau dels jus­tos, fra Marc Vallès Rovira, figue­renc de pro, amic fidel, monjo sin­gu­lar, virtuós, cons­picu i tra­ca­net.