Majoria absoluta

Ha pas­sat el 14-F. La pandèmia, la pluja, el des­encís... ens han dei­xat una par­ti­ci­pació molt baixa (53,4% del cens elec­to­ral); però, mal­grat tot això i mol­tes més coses, el poble català ha tor­nat a votar inde­pendència... i no només ha gua­nyat en escons (ja fa unes quan­tes elec­ci­ons que hi gua­nya), sinó que també ha superat el 50% dels vots. L’ano­me­nat efecte Illa s’ha que­dat en això, un efecte que por­tarà el senyor Illa a ser el cap de l’opo­sició. Per això va dei­xar el Minis­teri de Sani­tat? De què ha girat full el senyor Illa? Tot i haver gua­nyat ERC per un gra­pat de vots, la seva victòria serà tan estèril com la de la de l’Arri­ma­das. De totes mane­res, és millor tenir l’Illa que l’Arri­ma­das. Espe­rem.

Fem un petit recompte:

a) A Santa Coloma de Far­ners, els par­tits inde­pen­den­tis­tes han acon­se­guit el 75,9% dels vots. Feli­ci­tats, colo­mencs i colo­men­ques. Junts va acon­se­guir més de la mei­tat dels vots inde­pen­den­tis­tes.

b) A la demar­cació de Girona, els inde­pen­den­tis­tes van obte­nir el 66,71% dels vots. Això es va tra­duir en 13 dipu­tats dels 17. Àmplia majo­ria inde­pen­den­tista.

c) A Cata­lu­nya, l’inde­pen­den­tisme ha superat per pri­mera vegada el 50% dels vots i ha obtin­gut 74 dipu­tats. Això sig­ni­fica una majo­ria abso­luta mai igua­lada.

d) I ara què?, ens hem de pre­gun­tar. Tot queda igual que abans? Res ha can­viat? Doncs no, no tot queda igual. Algu­nes coses són dife­rents:

Pri­mer, ERC ha superat Junts de 35.000 vots i un dipu­tat més. El 21 de desem­bre del 2017, Junts va gua­nyar de 12.000 vots ERC amb 2 dipu­tats més.

Segon, la CUP ha pas­sat de 4 escons a 9. Ara els dipu­tats d’ERC i la CUP en sumen 42, quan al Par­la­ment ante­rior eren 36. La diferència res­pecte a Junts és de 10 dipu­tats. Es pot con­cloure que, dins del món inde­pen­den­tista, hi ha hagut un gir sig­ni­fi­ca­tiu cap a l’esquerra.

Ter­cer, aquest gir ha de tenir reper­cussió en la for­mació de govern. El futur govern entre ERC, Junts i la CUP ha de supo­sar un gir en les qüesti­ons soci­als i en les polítiques per a sor­tir de la crisi econòmica, sanitària i social. I emo­ci­o­nal. En aquest sen­tit, podria tenir el suport dels comuns des del Par­la­ment.

Quart, en un govern on les for­ces d’esquer­res han de tenir més pes, noms com ara els de Cana­dell o Tre­mosa no hi tenen cabuda,

Cinquè, com que no veig la Laura Borràs de vice­pre­si­denta del pre­si­dent Ara­gonès, sug­ge­reixo que passi a segona auto­ri­tat de Cata­lu­nya com a pre­si­denta del Par­la­ment.

Sisè, costi el que costi, s’han d’enten­dre i fer govern. Repe­tir elec­ci­ons seria una greu irres­pon­sa­bi­li­tat.