Lleis caduques

“El tre­vall allu­nya l’avor­ri­ment, el vici i la misèria” és el que diu el mural de la façana de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Ribot, a Vilas­sar de Dalt, inau­gu­rada l’any 1903. Atès que hi ha una part de les rajo­les mal­me­ses que pre­ci­sa­ment tapen algu­nes lle­tres de la paraula misèria, el direc­tor del Museu Arxiu de Vilas­sar de Dalt, Enric Ortega, em va con­sul­tar si el mot en qüestió s’hau­ria d’escriure amb accent o no, perquè pre­ci­sa­ment han de res­tau­rar el mural.

La fàbrica, per les dades que en tenim, s’inau­gura l’any 1903. Tot i que les nor­mes ortogràfiques de Pom­peu Fabra van ser san­ci­o­na­des per l’IEC el 1913, l’any 1891 el Mes­tre Fabra publica Ensayo de gramàtica de catalán moderno, obra en la qual ja apunta el que serà més tard estric­ta­ment nor­ma­tiu, i, per tant, la paraula misèria ha de por­tar accent. Dei­xant a banda, però, la dis­qui­sició filològica de si pre­ser­vem fidel­ment o no la gra­fia de l’època, el que a mi també em va cri­dar l’atenció va ser la mateixa ins­cripció, la ins­cripció pro­mo­guda pel senyor Ribot.

Ima­gi­nem-nos la frase en qüestió a la façana de la fàbrica vista cada dia pels reben­tats jor­na­lers fent anar els telers entre 10 i 12 hores diàries, sis dies a la set­mana, tre­ba­lla­dors lite­ral­ment explo­tats per empre­sa­ris que l’únic que els interessa és que no pen­sin, que s’allu­nyin dels “vicis” (¿quins?) i que valo­rin els qua­tre xavos mise­ra­bles que rebran de set­ma­nada. Vist des dels ulls del segle XXI, el tre­ball, si és que en tenim, també pot avor­rir si no hi bus­quem un aire cre­a­tiu o lúdic, per inten­tar dis­treure o enga­nyar la ment. De fet, el tre­ball no deixa de ser un ins­tru­ment de càstig, si retro­ce­dim als orígens de la paraula. Segons Coro­mi­nes tre­ba­llar prové del llatí tre­pa­li­are, de tre­pa­lium, ins­tru­ment de tor­tura que s’uti­lit­zava per infli­gir dolor i sofri­ment.

A L’amo Ribot li interes­sava tenir adot­ze­nats els tre­ba­lla­dors de la seva fàbrica, igual que a l’Estat, la fis­ca­lia i el poder judi­cial els interessa no refor­mar el Codi Penal si, d’aquesta manera, pot cas­ti­gar impu­ne­ment el movi­ment inde­pen­den­tista o la població en gene­ral que pro­testa legítima­ment con­tra la lli­ber­tat d’expressió, arran de l’empre­so­na­ment de Pablo Hasél.

La con­cepció del tre­ball ha anat pre­nent for­mes diver­ses al llarg de la història, però sem­pre s’ha vist com una nosa, una càrrega. El tre­ball no deixa de ser, doncs, un hàbit caduc que cal revi­sar cons­tant­ment perquè la relació pro­duc­tiva ser­veixi per a alguna cosa més que per sobre­viure i prou, en un con­text en què el capi­ta­lisme està en crisi per­ma­nent i també té data de cadu­ci­tat. Ho veiem reflec­tit en el refra­nyer popu­lar: “Uns se pre­nen el tre­ball, i altres en tre­uen el pro­fit”, o “Molt tre­ball i poc cabal”, o “El tre­ball és vir­tut, però a mi em put” (aquest dar­rer refe­rint-se al fet que tot­hom alaba el tre­ball però en són pocs els qui tenen el gust de tre­ba­llar).

Passa el mateix amb les lleis, com ara el Codi Penal, ple­na­ment caduc, mal­grat que el govern d’Espa­nya sigui el més pro­gres­sista de la història. Les lleis s’han de revi­sar per­ma­nent­ment i con­tras­tar-les amb les dels països que poden ser refe­rents genuïnament democràtics. Al Regne Unit, per exem­ple, no hi ha tipi­fi­cat cap delicte en relació amb la lli­ber­tat d’expressió i l’honor de la família reial. A França no exis­teix l’ofensa al cap d’estat, delicte que va caure del Codi Penal el 2013. La lli­ber­tat d’expressió és sagrada als Estats Units, on es pot dir pràcti­ca­ment de tot sense por de les represàlies o con­seqüències per part de l’Estat o la justícia. ¿I a Espa­nya? El govern més pro­gres­sista del món mun­dial diu que ha de refor­mar el Codi Penal, però ja fa massa temps d’aquesta can­ta­re­lla.

Tot s’ha de revi­sar en aquesta vida: la feina, les rela­ci­ons, les lleis..., però sobre­tot la men­ta­li­tat dels qui tenen el poder judi­cial, i també l’exe­cu­tiu, els quals són els qui deli­mi­ten i con­di­ci­o­nen la lli­ber­tat de pen­sa­ment, d’opinió i d’expressió, unes lli­ber­tats sagra­des per a la soci­e­tat i cor­rom­pu­des pels interes­sos con­ser­va­dors empa­rats pel règim del 78. Per­sis­ti­rem sem­pre a favor de les per­so­nes que tre­ba­llen i can­ten per un país millor.