Prestigi i ús del català

Si ens fixem només en els exàmens del nivell C2 de català que el Departament de Política Lingüística convoca anualment, cada vegada hi ha més persones que s’hi volen presentar: el 2023 ho van fer 5.369 persones, i el 2024 el nombre va ser de 8.300. Enguany, aquest dissabte 26 d’abril el nombre arriba a 10.531. I la pregunta que ens fem és: ¿la llengua catalana ha guanyat prestigi social els darrers anys? ¿I, si és així, quina relació té amb l’ús del català? ¿I amb la qualitat o genuïnitat de la llengua? Reflexionem-hi una mica.

L’interès per aquest certificat no es deu a un amor a primera vista, ni de bon tros, ja que a partir del curs 2025-2026 el Departament d’Educació va anunciar que tenir aquest nivell serà un requisit indispensable per exercir de mestre o professor. Això vol dir, doncs, que serà necessari per accedir a la borsa de treball del personal interí docent, per presentar-se a les oposicions i per adquirir noves especialitats. La majoria de docents diuen, per exemple, que tenir el C2 és un requisit de futur, n’hi ha d’altres, però, que no en veuen la utilitat; en canvi, també n’hi ha que valoren el fet d’estudiar una mica més la pròpia llengua per dominar-la bé i fins i tot per donar-li l’impuls social que necessita.

¿I què en podem dir de l’ús en relació amb el prestigi? Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023, si fem la mirada del got ple, entre el 2018 i el 2023, un mínim de 117.000 persones s’han incorporat a un ús freqüent de català. En la mirada del got buit, resulta que el 2003 l’ús habitual del català era del 46%, el 2018 del 36,1% i ara del 32,6%. En part, l’aparent contradicció està justificada pels fluxos demogràfics. L’enquesta, però, mostra un increment en la capacitat d’entendre, parlar i escriure en català respecte a edicions anteriors, i destaca una àmplia predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua. Actualment, el 93,4% de la població de 15 anys o més entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 84,1% el sap llegir i el 65,6% el sap escriure.

Tenim en l’ús de la llengua una de freda i una de calenta. Fixant-nos només en l’ús habitual del català, des del moment que ens llevem, ens dutxem i diem bon dia, fins que anem a dormir i diem bona nit amb un petó inclòs o amb emoticones del WhatsApp, el percentatge ha baixat fins al 32,6%, malgrat que la capacitat en les diverses habilitats lingüístiques hagi augmentat (com ara un 93,4% que l’entén). Una capacitat molt relativa ja que, per exemple, el 6,6% que no l’entén el trobem, sobretot a les grans ciutats, en bars, restaurants, taxis, metros, escoles, jutjats, comissaries, parcs infantils, botigues, etc. ¿Quina és, doncs, l’assignatura pendent per revertir els mals hàbits? El nivell d’autoestima, que encara és baix, i que fa que canviem de llengua a favor del castellà majoritàriament, però també la manca d’autoexigència per dominar la llengua i demostrar-ne el prestigi que hauria de tenir.

I si agafem el termòmetre de la genuïnitat o qualitat de la llengua, ¿què tenim, a quin nivell ens trobem? El nivell C2, per exemple, permet acreditar que una persona es pot comunicar oralment i per escrit amb naturalitat, fluïdesa i precisió, adaptant el missatge a diverses situacions. A l’hora d’escriure, per exemple, no tan sols cal saber aplicar correctament els pronoms febles o relatius corresponents, sinó que cal sintetitzar i reelaborar la informació de fonts diverses i contrastar-la i valorar-la a partir del propi punt de vista.

Un examinand del C2 apte, però, ha de continuar practicant les diverses habilitats comunicatives de la llengua, i també saber-se adequar als diversos registres, tant els informals com els formals (per exemple: “és una persona que no li donaries un cop de mà” versus “és una persona a la qual no donaries un cop de mà”) i sobretot mantenir els bons hàbits dels usos orals i escrits, com també la capacitat d’encomanar aquests hàbits a altres possibles parlants, per tal d’augmentar-ne l’ús, increment que també permetrà estendre l’ús social de la llengua.

Prestigi, ús i qualitat són factors que s’han de donar la mà i fer-ho empesos per la força encomanadissa de tots els seus usuaris i des de tots els nivells de coneixement i ús, acompanyats, és clar, per les institucions del país, si volem que amb la llengua es creï comunicació i bellesa, i també un futur esperançador.