Parlem-ne

L’extrema dreta, l’hem d’igno­rar? N’hem de par­lar, amb el perill que donar-los pa i aigua els acabi engrei­xant més, o els hem de dei­xar al cos­tat més ama­gat del nos­tre cer­vell? Per seguir aquest debat sobre com actuar davant de la remun­tada de l’extrema dreta he seguit les xer­ra­des de tres experts que ha orga­nit­zat a Ins­ta­gram Live la Fun­dació Autònoma Solidària i una de les con­clu­si­ons que en vam treure és que, de l’extrema dreta, se n’ha de par­lar, “el pro­blema és com”, va dir el peri­o­dista Miquel Ramos. El pro­blema és, entre molts altres exem­ples, el llus­tre blanc que van fer alguns mit­jans de comu­ni­cació al dis­curs anti­se­mita que va pro­nun­ciar fa alguns dies aque­lla jove de 18 anys en el dar­rer home­natge a la División Azul, a Madrid; tant llus­tre blanc que certs mit­jans l’han aca­bat mos­trant com una “musa”, una “influ­en­ci­a­do­ra­del fei­xisme”; ben bé com una “estre­lla de pop”. I aquí és on es des­ple­guen les dues mane­res de fer: denun­ciar o blan­que­jar. Miquel Ramos, expert en l’extrema dreta, recorda que el peri­o­dista sap molt bé què fa quan venera un dis­curs com aquell. Més enllà dels mit­jans de comu­ni­cació, els repre­sen­tants d’aquesta peri­llosa ide­o­lo­gia també ser­pen­te­gen amb molta habi­li­tat per les xar­xes soci­als i saben molt bé què dir en una piu­lada i quina foto han de publi­car, no només per difon­dre el seu dis­curs d’odi, sinó per pro­vo­car. “Com bre­ga­rem amb les cons­tants pro­vo­ca­ci­ons?”, es pre­gun­tava Ramos, cons­ci­ent que, malau­ra­da­ment, sem­bla que l’extrema dreta ha revis­cut per que­dar-se; almenys fins que siguem capaços d’esbor­rar-la. Subes­ti­mar-la seria un gran error, va reblar Nour Sala­meh, acti­vista pels drets humans i inves­ti­ga­dora de la càtedra Unesco de diàleg inter­cul­tu­ral en el Medi­ter­rani de la URV. Perquè el perill de subes­ti­mar-la està direc­ta­ment lli­gat a la seva super­vivència. N’hem de par­lar, sí, de l’extrema dreta, el pro­blema és com.