Continuen sols

El Museu de Lleida va enviar dilluns a Aragó cinc obres més dels seus fons, i ja en són 28 les que han dei­xat el lloc on han estat durant més de cent anys. Com va pas­sar el dilluns de la set­mana ante­rior, el camió va mar­xar en la més estricta soli­tud. No hi va anar ni un repre­sen­tant de les admi­nis­tra­ci­ons que inte­gren el con­sorci del museu. Tam­poc han fet cap decla­ració pública. És evi­dent que amb aquest silenci bus­quen que la sor­tida dels béns de la Franja passi des­a­per­ce­buda. Trist colofó a les tres dècades de defensa d’aquest patri­moni. I una falta de res­pecte a tants que ho han donat tot, sobre­tot quan sen­ten dir a la con­se­llera de Cul­tura, Àngels Ponsa, que estan faci­li­tant “la tor­nada” de les obres al Museu de Bar­bas­tre, on no hi han sigut mai. L’opa­ci­tat amb què s’està por­tant tot deixa inter­ro­gants inqui­e­tants. Per exem­ple, si, amb tan­tes pres­ses, ja s’han seguit els tràmits que marca la llei del patri­moni català per ampu­tar les seves col·lec­ci­ons pro­te­gi­des. Aquest març mar­xa­ran les 83 peces que com­ple­ten el con­junt recla­mat, en dos viat­ges els dies 5 i 10, un calen­dari que, per cert, ha esbri­nat la premsa via jut­jat de Bar­bas­tre. Que­da­ran molts buits a les sales del Museu de Lleida, i no seran tan fàcils d’omplir com alguns ens volen fer creure per maqui­llar la seva mala gestió.