Camí a la glòria

Miquel Barceló se sabia guanyador quan, la tardor passada, va confessar en un mitjà local de Mallorca que s’havia ofert als responsables de la Sagrada Família per fer una intervenció ceràmica a la façana de la Glòria. Aquesta setmana els artífexs de la construcció del monument que Gaudí va deixar inacabat han anunciat que l’han preseleccionat per dur a terme el projecte, juntament amb dos artistes més, la basca Cristina Iglesias i el mexicà Javier Marín. Aquests tres candidats han de presentar ara les seves propostes i caldrà veure si se n’escollirà una o si s’optarà per un mix. Que l’entrada principal de la basílica sigui una obra coral fa temps que és sobre la taula per evitar la polèmica que va provocar l’elecció de Josep Maria Subirachs per realitzar en solitud la façana de la Passió, tasca que va complir heroicament, i no tan sols per l’esforç físic que li va suposar fer-ho a l’edat (dels 60 als 80 anys) que moltes persones només tenen per preocupació planificar els viatges de l’Imserso, sinó també perquè va haver de fer el cor fort quan alguns dels intel·lectuals de més prestigi del país li van desitjar que l’atropellés un tramvia. És més improbable que es repeteixi aquesta performance calamitosa contra tres artistes, si és que junts acaben concebent la façana de la Glòria. Però tampoc m’hi jugaria res.