No són de fiar

Tant el PSOE com el PSC-PSOE no són de fiar. Les seves pro­me­ses i els seus com­pro­mi­sos se’ls sal­ten amb uns pen­ques sense pre­ce­dents.

Ana­lit­zem-ho a grans trets.

1. Com­pro­mi­sos sig­nats amb Podem per a la for­mació d’un govern de coa­lició (temes més relle­vants):

Supressió de la reforma labo­ral del PP.

Revisió en pro­fun­di­tat de la llei mor­dassa.

Con­trol del llo­guer de pisos.

Reforma del Codi Penal en el tema de sedició i rebel·lió.

Tra­mi­tació dels indults als pre­sos polítics.

2. Com­pro­mi­sos amb ERC per acon­se­guir la inves­ti­dura després de les elec­ci­ons del 9de novem­bre del 2019:

Taula de diàleg i nego­ci­ació en què es pugui par­lar de tot.

Des­po­li­tit­zació de la justícia.

Posar fi a la repressió política i social a l’inde­pen­den­tisme.

Fa més d’un any que tenim un govern de coa­lició entre el PSOE i Podem. Durant aquest any, el PSOE no ha com­plert cap dels com­pro­mi­sos que tenia ni amb Podem ni molt menys amb ERC. Si par­lem dels com­pro­mi­sos amb ERC, i de retruc amb Cata­lu­nya, no ha com­plert res de res, i no només no ha com­plert res, sinó que la repressió política i social en comp­tes de dis­mi­nuir ha aug­men­tat. Cada dia tenim més inves­ti­gats, repre­sa­li­ats i con­dem­nats. L’últim con­dem­nat és l’exal­calde de Molle­russa, actu­al­ment con­se­ller d’Exte­ri­ors.

La fis­ca­lia, que, segons Pedro Sánchez, depèn del govern (d’ell), fa mans i mànigues perquè els nos­tres pre­sos polítics con­tinuïn a la presó i no tin­guin el ter­cer grau peni­ten­ci­ari. Aquesta fis­ca­lia ja ha recor­re­gut al Tri­bu­nal Suprem el ter­cer grau. Ja sabem què deci­dirà el Tri­bu­nal Suprem: tots a la gar­jola altra vegada. I aquesta mateixa fis­ca­lia s’ha que­re­llat, fa dos dies, per deso­bediència con­tra el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i els tres mem­bres inde­pen­den­tis­tes de la mesa. Com es veu, la repressió con­ti­nua. Com es veu, el PSOE no ha com­plert res d’allò pac­tat.

Men­tre cada dia hi ha més repre­sa­li­ats, Pedro Sánchez té la gran idea per recu­pe­rar Cata­lu­nya: Sal­va­dor Illa. El senyor Illa era la jugada mes­tra per gua­nyar l’inde­pen­den­tisme i així poder pas­sar pàgina. De què volen pas­sar pàgina el senyor Illa i el PSC-PSOE? És que ja no hi ha pre­sos, ni repressió, ni una fis­ca­lia total­ment reven­gista? És que es vol pas­sar pàgina de més de la mei­tat dels ciu­ta­dans que voten inde­pen­den­tisme?

És total­ment dece­be­dor que aquell par­tit que fa qua­tre dies defen­sava el dret a deci­dir i un referèndum pac­tat, ara esti­gui més a prop de Vox i de la dreta extrema que no pas la ciu­ta­da­nia.

La jugada mes­tra no ha sor­tit bé. El poble català no l’ha com­prat. El senyor Illa pas­sarà de minis­tre a cap de l’opo­sició del Par­la­ment. Espe­rem que el pro­per govern inde­pen­den­tista, d’ERC, Junts i la CUP posi les bases per poder sor­tir d’aquest Estat cor­rupte i repres­sor a través d’un referèndum que sigui reco­ne­gut en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. Com diu Carme For­ca­dell, “si ho tor­nem a fer, ha d’aca­bar millor”.