Curiositats i més curiositats

No deixa de ser curiós el cas del govern de Múrcia, que li pre­sen­ten una moció de cen­sura per cor­rupció, que vol dir abús del poder polític pel bene­fici pri­vat, i el secre­tari gene­ral del Par­tit Popu­lar, Teo­doro García Egea, ho solu­ci­ona ofe­rint un càrrec a tres dels dipu­tats de l’opo­sició, que l’accep­ten pel bé de la ciu­ta­da­nia. Caram!, en dos dies han resolt el pro­blema de la cor­rupció? No deixa de ser curiós el cas de la família Borbó. El patri­arca va exer­cir de rei i cap d’estat, els lli­bres el pre­sen­ten com fun­ci­o­nari exem­plar i un dels motors de la tran­sició quan uti­lit­zava les prer­ro­ga­ti­ves blin­da­des per la Cons­ti­tució pel pre­sumpte cobra­ment de comis­si­ons il·legals, frau a la hisenda pública o blan­queig de capi­tals. Les seves filles infan­tes, i teòrica­ment models de con­ducta cívica, van donar un exem­ple d’empa­tia i soli­da­ri­tat vacu­nant-se fora de torn, i ho van fer perquè, edu­ca­des com són, no van saber dir que no. No deixa de ser curiós que en l’intent de sal­var la monar­quia, el PSOE i el PP negociïn sota mà amb el cap de la Casa del Rei, des­car­tin una llei específica, dei­xin fora els altres par­tits i no es plan­te­gin la invi­o­la­bi­li­tat. No deixa de ser curiós que la can­di­data Díaz Ayuso, que tan bé s’entén amb Vox, faci de l’eslògan “Soci­a­lismo o liber­tad” –des d’ahir “Comu­nismo o liber­tad”– el seu leit­mo­tiv de cam­pa­nya quan jus­ta­ment s’ha dedi­cat a usar i abu­sar de la lli­ber­tat de con­tagi: equació tràgica, el negoci pri­mer en lloc de sal­var vides. Ein­stein va dir: “No tinc cap talent espe­cial, només soc apas­si­o­na­da­ment curiós.” Ens hau­rem de con­ti­nuar inter­ro­gant.