Quasi com una nena

S’abraça al seu nadó, és quasi com una nena –és una nena–, embo­li­cats tots dos amb la manta de Creu Roja. Cada vegada són més les dones i les dones mares que es posen en mans de l’atzar –un atzar amb noms, cognoms i res­pon­sa­bles– sense cap garan­tia de sobre­viure a la tra­ves­sia. De què fugen? L’Acnur ho resu­meix nítida­ment: de violències de gènere, muti­la­ci­ons geni­tals, matri­mo­nis forçats, tràfic i explo­tació sexual. És el cas de la Sabah, alge­ri­ana de 21 anys que el gener del 2020 es va esca­par de casa abans que no l’envi­es­sin a Mali a fer d’esposa d’un des­co­ne­gut. El Col·lec­tiu Neswia, l’asso­ci­ació Valen­tes i Acom­pa­nya­des i la Comissió Cata­lana d’Ajuda al Refu­giat van seguir-la i ori­en­tar-la a distància en el seu duríssim peri­ple per ter­res mar­ro­qui­nes amb l’espe­rança de tre­pit­jar un país res­pectuós amb els drets humans. A Beni Ansar, fron­tera tan­cada, no va accep­tar la pro­posta de les màfies de pros­ti­tuir-se per entrar a Meli­lla. De tota manera van abu­sar d’ella i va mar­xar a Nador. A l’església San­ti­ago el Mayor no hi havia lloc per dor­mir i es va tro­bar al car­rer amb tot el que com­porta per a una jove sola. El con­so­lat espa­nyol no va aten­dre la seva demanda d’asil perquè no exis­tia cap pro­ce­di­ment esta­blert al res­pecte tot i que el matri­moni forçat és causa de pro­tecció inter­na­ci­o­nal. Final­ment va rebre suport a les ofi­ci­nes de l’Acnur a Rabat men­tre l’empai­tava un germà encar­re­gat de nete­jar l’honor de la família. Europa ha de millo­rar el sis­tema d’aco­llida i refugi per als col·lec­tius més vul­ne­ra­bles; si no, els espera el mar i pati­ments ini­ma­gi­na­bles en trànsit etern.