Vida de carrer

Va ser una coin­cidència feliç que la pla­ta­forma Rebel·lió o Extinció acon­seguís tallar al trànsit la gran via de Jaume I de Girona el mateix dia que els comer­ci­ants del cen­tre orga­nit­za­ven la pri­mera botiga al car­rer des que la covid va entrar en les nos­tres vides. La pandèmia ha tin­gut alguna cosa de fos­cor caver­nosa, de tris­tesa tro­glo­dita ante­rior a tota forma de civi­lit­zació, amb la gent pri­vada de llum, de soci­a­lit­zació, d’aven­tura. Ahir Girona, amb els cot­xes pros­crits i els ciu­ta­dans omplint les ter­ras­ses dels cafès i les para­des del comerç, era una pro­jecció de les dues cares de la rea­li­tat amb què hem hagut de con­viure el dar­rer any, fent equi­li­bris entre allò que és inhòspit i allò que pot ser espe­rançador. Pot­ser al final ens en sor­ti­rem i tot.