Llàstima de Citroën

He tingut tres cotxes. El primer em va durar quinze anys; el segon, dotze; el tercer, per ara set. Era potser el millor de tots, fins que a l’última revisió el mecànic em va advertir que forma part de la sèrie Puretech, amb un defecte de fàbrica que afecta la corretja de distribució: als enginyers se’ls va acudir lubrificar-la amb oli, a veure si contaminava menys, però l’únic que passa és que la peça es degrada més de pressa. Després d’un any de demandes col·lectives, la marca finalment ha admès l’error (pel qual va guanyar un certificat eco prèmium o alguna merdeta d’aquestes) i s’ha avingut a compensar els clients amb la reparació gratuïta. Me’n vaig de pet cap al concessionari i m’hi trobo un “assessor de servei” molt diligent. M’informa que sí, que el meu cotxe per desgràcia és un dels afectats i ja té la corretja clivellada. Ha tardat dos minuts a confirmar-ho amb una llanterna en forma de llapis. Però potser perquè té poca feina em revisa també els pneumàtics, la bateria, les escombretes del parabrisa, les pastilles dels frens, la junta de no sé quina culata i una ratllada que, veus?, tens al capó. Li demano sisplau que es limiti a solucionar-me el problema per al qual venia. Em fa passar, per fi, a una oficineta on m’aclareix que la marca respon del cost de la substitució de la corretja, però no de la molèstia de confirmar el seu propi error ni de la neteja de la bomba d’oli, al límit del col·lapse per culpa del mateix nyap d’origen. Total: 247 euros, 186 dels quals, de mà d’obra, que suposo que inclouen els dos minuts de maneig del llapis llanterna. No compreu cap més Citroën.