La immunitat col·lectiva

No he estat mai defen­sora de les vacu­nes, d’injec­tar-me alguna cosa per pro­te­gir-me d’una malal­tia que pot­ser no aga­faré mai. Quan vaig ser mare vaig deci­dir vacu­nar el meu fill de les obli­gatòries i obviar aque­lles que cada any sor­tien i no ente­nia el perquè. Fa unes set­ma­nes em van con­vo­car a vacu­nar-me. Amb la pandèmia, després de con­fi­na­ments, de malal­ties i morts, de ter­ri­bles efec­tes econòmics i d’unes ganes boges de tor­nar a viure com abans, m’hi vaig apun­tar i ja m’he vacu­nat. I ho he fet perquè he dei­xat de pen­sar que la decisió de vacu­nar-me és un dret indi­vi­dual. Ara veig que només podrem posar punt final a aquesta boge­ria si es crea una immu­ni­tat col·lec­tiva que impe­deixi la trans­missió del virus. M’he vacu­nat i estic con­tenta.