Tribuna
La mirada captiva
Fins al 23 de maig es pot visitar a la Fundació Mapfre i al seu centre de fotografia KBr l’exposició La mirada captiva. Col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)-Girona. El CRDI va fixar des de la seva creació, el 1997, l’objectiu de “conèixer, protegir, fomentar, oferir i divulgar a la ciutadania el patrimoni documental en imatge de la ciutat de Girona”. Des de l’inici ho ha fet amb vocació oberta i de projecció internacional, fins al punt que les jornades dedicades a Imatge i Recerca (1990-2020) durant trenta anys han esdevingut un referent reconegut internacionalment. És així com des del CRDI i també des del Museu del Cinema s’ha mantingut una política d’adquisicions que ha enriquit les col·leccions provinents de moltes donacions amb peces singulars que ajudessin a comprendre i explicar els processos fotogràfics de fixació de la imatge.
Aquesta exposició, doncs, fa honor a una part petita però d’alt valor i significació de la col·lecció del CRDI, justament la menys vinculada directament amb la ciutat de Girona però la més reculada en el temps. Aquest és el valor i la projecció universal d’una col·lecció que aixeca testimoni d’aquest invent del 1839 pel qual sobre una placa de coure banyada de plata i polida es podia fixar per procediments químics la llum i les imatges projectades des d’una cambra fosca; pel seu procediment Louis-Jacques-Mandé Daguerre va veure reconeguda i certificada l’any 1839 per l’Acadèmia de Ciències de París la invenció de la fotografia moderna. El que Grant B. Romer en el text del catàleg en diu un “sistema fotogràfic pràctic” que “va admirar, encisar, inquietar, desconcertar i provocar...”. O com diu Anne Cartier-Bresson: “Aquesta importància del daguerreotip, més enllà de la seva enorme bellesa plàstica, està lligada al fet que va ser el primer objecte material difós i comercialitzat de la història de la fotografia.”
Tenim doncs un gruix de retrats, d’objectes per protegir-los (capses de diversos formats o emmarcaments), i hi podem afegir el fet concret per establir connexions i lligar antecedents que dos dels daguerreotips són retrats de persones conegudes com Antoni Molar Viñas (col·lecció d’Antoni Varés) o el notari Joan Carrera Busquets i l’especificitat que dels 21 gravats de l’obra de 1842 España, Obra pintoresca, de Francesc Pi i Margall, fets a partir de daguerreotips, reprodueixen l’església de Sant Nicolau i les cases del riu amb el perfil de la catedral i Sant Feliu. Per acabar cal assenyalar que els comissaris de l’exposició han estat Joan Boadas Raset i David Iglesias Franch, que ha coordinat l’exposició María de Plaff Puigmartí, que Pedro Benito ha dirigit el muntatge i Pep Canaleta i Àlex Gifreu han dissenyat el muntatge.
Amb motiu de l’exposició s’ha publicat un catàleg bellament i delicada editat, dins de la Col·lecció Arxius Fotogràfics de la Fundación Mapfre, amb excel·lents reproduccions de les obres exposades, amb un format de tapa dura, amb textos en català i apèndix en anglès i bibliografia citada. Encapçalen els textos salutacions d’Antonio Huertas Mejías, president de la Fundació, i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, que obren les col·laboracions dels comissaris Joan Boadas i David Iglesias, a l’inici sobre la col·lecció de daguerreotips del CRDI i al final sobre el CRDI i els seus objectius; de Grant B. Romer, sobre la primera recepció del daguerreotip; d’Anne Cartier-Bresson, sobre les especificitats tècniques del daguerreotip; de Bernardo Riego Amézaga, sobre la introducció de la fotografia a Espanya; de Jep Martí Baiget, sobre l’impacte a Barcelona el 1839 de la nova tècnica fotogràfica, i finalment de Maria de los Santos García Felguera, sobre la constància documental de dones daguerreotipistes desplegades a Catalunya.
El catàleg il·lustra, documenta i contextualitza l’exposició i posa l’accent tant en l’impacte de la innovació que va representar el daguerreotip per consolidar els primers passos de la fotografia moderna com en el sentit i la importància de l’exposició. Reiterant l’argument exposat més amunt, és indiscutible que el paper del CRDI no es circumscriu a Girona sinó que justament interactua amb el món i dibuixa una funció de les col·leccions que incrementa el valor testimonial i patrimonial a Girona i el projecta amb vocació universal Girona enfora. Tot és global i local si es mira amb una perspectiva intel·ligent i es defuig la mirada curta i s’observa la realitat amb amplitud de perspectiva.
